Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  follia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOLLIA f.
|| 1. Qualitat de foll; estat de foll; cast. locura. Som folls accidentalment per la natura del nostre defalliment e de la nostra follia qui cau en nosaltres per accident, Llull Cont. 70, 6. Havia la follia mesa en testa un traydor de Miscona, Muntaner Cròn., c. 249. Per follia et per mal sen ell hauia feytes aquelles coses, doc. a. 1377 (Miret Templers 419). Amb los cabells estesos, com presa de follia, Atlàntida vi.
|| 2. Acció o dita pròpia de folls; cast. locura. Axí com la folla fembra, que, on pus son marit la bat e la castiga, més fa de follies, Llull Felix, pt. x, c. 1. Molts hòmens fan follies e necieses, Genebreda Cons. 24. Calla, folla, dix la princesa, tostemps dius follies, Tirant, c. 212.
|| 3. Cançó popular curta; corranda; cast. copla. «De cançons i de follies | us en cantaré cent mil, | que les duc a la butxaca | lligadetes amb un fil» (cançó pop. Empordà). A València es diu folia en lloc de follia. a) No em vingues amb folies: no em vinguis amb romanços, amb coses falses (val.).
Follia: llin. existent a Corçà, Flaçà, Gir., Madremanya, etc.
    Fon.:
fuʎíə (or.); foʎíɛ (occ.); folía (val.).
    Var. ort.
ant.: folia (Hom. Org. 6 vo; Jaume I, Cròn. 110); foylia (Turmeda Diuis. 28); fullia (Llull Cont. 10, 14); fulia (Usatges 62).
    Etim.:
derivat de foll.