Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  forat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORAT m.
Obertura que travessa un cos o que s'hi endinsa considerablement; cast. agujero, horado, orificio. Tanquets tots los forats per los quals entra en mi ira, Llull Cont. 1, 14. Buyden lo sach per un forat o per altre, Metge Somni iv. Ell mateix féu un forat en la presó, Paris e Viana 24. Ja lo perpal està sgranat | e ja no és bo per fer forat, | puix no y ha çer, Somni J. Joan 2765. Els forats del nas: els narils. Forats dels ulls: les conques o clots on estan els ulls. Forat de foc: el que es produeix a la roba o a una altra cosa per l'acció d'una guspira. Fer forat en una cosa: despendre'n o consumir-ne de manera perceptible. Me n'han donats tants, que, si'n menj un parey, no hey faré forat, Penya Mos. iii, 212. Tapar un forat: reparar una pèrdua. Si el bisbe ab aqueix fondo de reserva no tapàs es forats, Aurora, 228.
    Loc.
—a) Fer el forat tort a algú: deixar-lo malparat, causar-li perjudici, fallar-li, no complir-li el que se li havia promès.—b) Esser a l'últim forat: esser prop de la mort, estar a punt de morir (Vimbodí).—c) Veure el món per un forat: adquirir un poc d'experiència de la vida. Jo no he sortit may del terme; may he vist el món, ni per un forat, Penya Mos. iii, 88.—d) Veure el cel per un forat: estar en lloc reclòs, des del qual es veu poc cel, com entre muntanyes.—e) No veure's en forat ni en finestra: no veure's enlloc; no deixar-se veure gens.—f) Tindre sempre un forat que li fa aire. esser molt malcontent, acostumar de queixar-se o dexagerar els propis mals (val.).—g) Fer com el forat caganer, que fa tot lo que veu fer: es diu referint-se als qui pretenen de saber fer tot el que fan els altres (Empordà).—h) Treure la cuca del forat amb les mans dels altres: fer una cosa difícil o perillosa valent-se de l'esforç d'altri.—i) Destapar un forat per tapar-ne un altre: cobrir una necessitat creant-ne una altra.
    Refr.
—a) «Gota a gota fa forat»: vol dir que a força de constància les petites forces arriben a produir efectes grans.—b) «Més val un forat a la roba que una arruga a la panxa»: significa que cal atendre més a la bona alimentació que al bell vestir.—c) «Com més gros és el clau, més forat fa».—d) «No mostris mai el forat dels diners que has amagat».—e) «Qui guaita per un forat, veu son mal fat»; «Qui escolta pels forats, ou les maldats».—f) «No hi ha res més lleuger que un forat»; «Com més n'hi ha, manco pesa»: es diu a manera d'endevinalla: «Què és una cosa que, com més n'hi ha, manco pesa?» (Resposta: «Els forats»).
    Fon.:
fuɾát (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); foɾát (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: foradàs, foradarro, foradot.—b) Dim.: foradet, foradetxo, foradel·lo, foradeu, foradí, foradiu, foradic, foradó, foradoi, foradinet, foradinetxo, foradineu, foradinó, foradinoi.
    Etim.:
del llatí forātum, part. pass. de forāre ‘foradar’.