Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. forcat
veure  2. forcat
veure  forçat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FORCAT, -ADA adj.
|| 1. Dividit en dues branques a manera de forca; cast. partido, horcajado. Pi forcat: pi que molt avall de la soca es divideix en dues. Peu forcat: la peülla del bestiar de llana, cabriu, boví i porquí, que està partida enmig i forma com dues puntes. «Si vols cançons de picat, | comana-ho a Sant Antoni; | mal te toc un llamp forcat | forrat de pell de dimoni!» (cançó pop. Mall.).
|| 2. ant. Penjat a la forca; cast. ahorcado. a) Sant Pere dels Forcats: nom d'un poble del cantó de Montlluís.
    Fon.:
fuɾkát (pir-or., or., men., eiv.); foɾkát (occ., val., mall.).
    Etim.:
del llatí fŭrcātu, mat. sign. || 1.

2. FORCAT m.
|| 1. Lloc on una cosa es divideix en dues o més branques a manera de forca; cast. crucero, horcajo, encrucijada. A un forcat de camins, Roq. 41. Especialment: a) El punt superior de la soca, d'on parteixen les branques mestres d'un arbre (Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Calasseit, Tortosa, Mall., Eiv.).—b) Part del cos on s'uneixen les cuixes amb el ventre (Mall.). «Aquest homo és molt llarg de forcat».—c) topon. Llogaret agregat a Bono, en la Vall de Barravés (Alt Ribagorça).
|| 2. a) Peça davantera de l'arada d'un sol animal, formada per dues barres llargues unides per darrera en forma de U (Conflent, Empordà, Montblanc, Calasseit, Tortosa, Val., Mall.); cast. horcajo.b) Arada per a llaurar amb un un sol animal (Penedès, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Cast., Val., Sueca, Alcoi, Benidorm, Elx); cast. forcate. Els jornalers les argentines relles | prenen y les acoplen als forcats, Llorente Versos, i, 95.
|| 3. Forca de dos forcons per a ficar la llenya dins el forn (Pla d'Urgell, Penedès, Camp de Tarr., Priorat).
|| 4. Forca gran que serveix per a tirar l'herba o la palla al paller, al carro, etc. (Cerdanya, Lluçanès, Pla d'Urgell); cast. aviento, horcón. Dos forcats de donar paya, Inv. Grau (a. 1489). Tres forquas y un forquat y un tria paila un tiràs per manaster de la arera, doc. a. 1564 (BDLIC, xvi, 103).
|| 5. Els dos pals solts amb entreforc que aguanten un cap de biga en serrar-la (BDC, xx, 317).
|| 6. Peça forcada que sosté l'arbre de la sínia (Tortosa)
|| 7. Peça de fusta forcada que es fica horitzontalment dins una paret i serveix per a tancar la barrera (Mall.).
|| 8. Cavitat del buc de la barca a proa, sota el senó (Costes de Llevant i de Ponent).
|| 9. Llarg samaler amb una petita forca en un dels seus caps, destinat a formar la bastida i encavallada coneguda per trespeus o trespals, usada per a fer bullir la caldera de recapte quan es va de camí (Sarroca de Bellera, Tamarit de la L.).
|| 10. Trena de joncs o de cosa semblant, que té dos braços on es subjecten els alls o cebes per a penjar-los; cast. horco.
    Fon.:
fuɾkát (pir-or., or.); foɾkát (occ., val., mall.).
    Etim.:
de forcat adjectiu (art. anterior), substantivat.

FORÇAT, -ADA adj.
|| 1. Constret per la força; cast. forzado. Seruar forçada honestat, Curial, i, 24. Vensudes per sos prechs y forsades del temps, complaguem a aquell, Alegre Transf. 43. Especialment: a) ant. Presoner que remava en les galeres. La corda ab la qual baten als forsats de galera, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Forçós, exigit per força; cast. forzoso. Aquell qui solia contemplar les coses celestials, ara és forçat de guardar la terra nícia e folla, Genebreda Cons. 24. A Tirant li fon forçat de partir-se'n, Tirant, c. 214. a) adv. Per força; cast. forzosamente. «Moliner, feis-me farina, | que l'he menester forçat, | perque es pa som acabat | i prest tendré sa panxa prima» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Portat a un grau excessiu d'esforç; cast. forzado. Ab forçada veu féu principi a semblants paraules, Tirant, c. 15. El pes de l'instrument y lo forsat de sa marxa l'acabavan de rendir, Pons Auca 110.
    Fon.:
fuɾsát (or., men.); foɾsát (occ., val., mall.).
    Intens.:
forçadet, -eta; forçadot, -ota; forçadíssim, -íssima.