Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  forquilla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORQUILLA f.,
sinòn. de forqueta en general. Especialment:
|| 1. Instrument de fusta o de metall, compost d'un mànec acabat en dues o més puntes, que serveix per a prendre les coses mengívoles no sucoses i portar-se-les a la boca (or., occ., men.); cast. tenedor. Hi tenia el tros de pa, la forquilla y un rave de fulles pomposes, Vilanova Obres, vii, 10. Menjar amb cullera i forquilla: menjar bé (Lledó). a) fig. Les forquilles d'En Salgueda o forquilles de cinc pues: les mans (Empordà, Olot). Té, garrí: no facis córrer les forquilles d'en Salgueda—, li digué el pare, allargant-n'hi una de boix, Ruyra Pinya, ii, 34. «La forquilla d'En Salgueda: els cinc dits i la mà plena» (Olot).
|| 2. Peça de ferro en forma de forqueta que serveix per a sostenir la paella (Camp de Tarr., Conca de Barbarà). Una paella gran, altra paella petita, unes forquilles de ferro, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136).
|| 3. Peça de ferro que aguanta la fusta que dóna moviment a l'espiral de les màquines de fer taps dites de ribot (St. Feliu de G.).
|| 4. pl. Planta umbel·lífera de l'espècie Scandix pecten- Veneris (V. agulla, III, || 8).
|| 5. pl. Planta geraniàcia de l'espècie Erodium malacoides, anomenada també rellotges i bec de cigonya (V. bec, IV, || 1).
|| 6. pl. Planta geraniàcia de l'espècie Erodium cicutarium (V. agulla, III, || 11).
    Fon.:
fuɾkíʎə (or., men.); foɾkíʎɛ (occ.).
    Intens.:
—a) Augm.: forquillassa, forquillarra, forquillota, forquillot.—b) Dim.: forquilleta, forquilletxa, forquilleua, forquillona, forquilló, forquillina, forquilloneua.
    Etim.:
derivat dim. de forca amb el sufix diminutiu -illa pres del cast. horquilla.