Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fort
veure  2. fort
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORT, FORTA (ant. d'una sola terminació: fort o forts): cast. fuerte.
I. adj.
|| 1. Capaç d'obrar vencent resistència. L'ome qui és frévol e de poca forsa vens e apodera l'ome forts, Llull Cont. 138. E vós haveu d'açò tals continents | com fort destral ha de tallar molt fust, Ausiàs March vii. No és cosa ten forts que no hage contrari e perill, Eximplis, i, 40. Estenent ses forts mans segons la orde de la rabosa, Faules Isòp. 18. Quina mà forta tes roques aixecà?, Costa Poes. 23.
|| 2. Que ateny un alt grau d'intensitat. Forta amor me costreny a dir-vos ara estes paraules, Llull Blanq. 6. Com pogués mortifficar en si tant fort temptació, Llull Felix, pt. i, c. 7. E bufaren vents forts, Evang. Palau. La fort passió a tots nos eguala, Proc. olives 1401. Per la fort calor que en aquells lochs regna, Albert G., Ques. 58. Branques seques que les ventades fortes o el llamp han esqueixat, Massó Croq. 8. Forn fort: el forn molt encès, que té massa ardor. Pou fort: pou difícil d'eixugar (Mall.). Estar fort en matemàtiques, en ciències, etc.: tenir molts de coneixements, esser molt erudit en aquelles branques de la ciència.
|| 3. En bon estat de salut; capaç d'obrar corporalment contra els agents exteriors o interiors. Sans y forts com roures de bona sava, Picó Engl. 59. Estar fort; anar fort: estar en bona salut a) Estar fort: estar aixecat, en disposició d'obrar, de treballar (Eiv.). «A les cinc i mitja ja estava fort».—b) Anar fort: estar encès de desig genèsic (Mall., Men.).
|| 4. Animós, dispost a vèncer les adversitats d'orde moral o espiritual. A vós ha donada manera con siats forts contra temptacions, Llull Felix, pt. i, c. 1. Quan veiem la virtut d'un home fort | que lluita contra tots, Alcover Poem. Bíbl. 76.
|| 5. Fet amb intensitat; que se sent intensament. Lo pessiguet suau, ab modos, ni massa fluix ni fort, Vilanova Obres, xi, 139. Pega un cop fort de mans, Alcover Cont. 120. De Troia i de Pentàpolis ressona el fort gemec, Atlàntida v. En veu forta axí los parla, Picó Engl. 20. Adornant cada nom ab forta rialla, Maragall Enllà 26.
|| 6. Dens, concentrat. Fon-li vedat lo vi fort e lo massa amerat, e forts salses qui destruexen la calor natural, Llull Blanq. 2, 8. Met-hi un poch de aygua perquè no sia massa fort, Robert Coch 43. Blat fort: blat de bona qualitat (val.). Moneda forta: (ant.) moneda que excedia de la lliga o del pes. Un patró de pesar florí fort, miger e feble, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 121).
|| 7. Capaç de resistir una pressió externa, un desgast; dur, difícil de penetrar o de modificar. Ni ferre ni acer no és pus forts de mi, Llull Cont. 2, 27. Ab forts cadenes apresonats, Tirant, c. 96. Que més que l'esturç té fort lo ventrell, Proc. olives 302. Dins el clos, amb pedres fortes, bastiren murs i vivendes, Alcover Poem. Bíbl. 15. «Aquesta carn és massa forta»: és massa dura, no es pot mastegar (Mall., Men.). Fort de vela: es diu del vaixell que resisteix molta vela sense tombar-se molt. Anar fort (un pern, un joc de rosques, una tancadura, etc.): anar dur, esser difícil de fer rodar, de fer funcionar.
|| 8. Resistent al pas, a l'entrada; difícil d'assolir, de transitar, de prendre. Ciutatz qui són molt fortz, Hom. Org. 7 vo. Aquí ha un pug qui és molt forts, Jaume I, Cròn. 29. Tan rosta e tan forta era la roca, Pere IV, Cròn. 137. Puix la ciutat és tan forta e ben prouehida, Tirant, c. 5. Fer-se fort: establir-se fermament en un lloc posant-se en condicions de defensar-se. Se varen faer forts a Leyda, Boades Feyts 20.
|| 9. Difícil de suportar, de resistir. En aquelles paraules que diu axí viues e fortes, Eximenis Crestià, ll. i, c. 270. Era tan fort la batalla, Muntaner Cròn., c. 7. Forta és estada la batuda, Salvà Poes. 79. Mal de ventre fort, Penya Poes. 116. Temps fort; dies forts: temps o dies de temperatures excessivament baixes o excessivament altes, males de sofrir. Paraules fortes: paraules ofensives, que no són sofridores.
|| 10. Tenaç en una idea, en una decisió. Conech certament que en moltes coses de les que m'as dites tens rahó; emperò que ab Guismunda te vulles fer fort, en aquest cas erres molt, Curial, ii, 89. «Fort estic a no mudar | com ses pinyes a un pi, | que s'arriben a podrir | que no volen davallar» (cançó pop. Mall.). Fort i ferm, o Fort i no et moguis: amb ferma decisió, sense rectificar. Posar-se fort o Fer-se fort en una cosa: entossudir-s'hi, mantenir-la a ultrança
|| 11. Greu, difícil; que no cerca de plaure; desagradable. Enuià tan forts cartes e tan forts missatgers al comte Simon, Jaume I, Cròn. 10. Ay trista de mi, en fort planeta naixquí, Tirant, c. 474. Fort cosa és rompre la fe axí als hòmens com a les dones, Tirant, c. 197.
|| 12. Que té poderosos mitjans (en riquesa, en homes, etc.). «Com que has tret la rifa, vas molt fort» (tens molts de diners). Casa forta y acomodada, Maura Aygof. 20. L'hisendat més fort del terme de Vilablanca, Ruyra Parada 150.
II. adv.
|| 1. Amb força, amb fermesa; amb capacitat per a resistir o per a vèncer resistències Aguantar fort: aguantar una cosa de manera que no es pugui separar, que no pugui caure, obrir-se, etc. Tancar fort: tancar de manera que no s'obri fàcilment. Lligar fort: lligar de manera que no es desfermi. E abraçant-la fort, partí's de sa senyoria, Villena Vita Chr., c. 206. Lo ferí tant fort que lo féu caure sobre les anques del cavall, Comalada Pierres Prov. 12. Fort i ferm, o De fort i de ferm: amb fermesa. I fort i ferm oposa la seva a llur empenta, Atlàntida iii.
|| 2. Intensament, de manera que se senti molt. Parlar, cridar, riure fort: parlar, cridar o riure en veu alta. Somiar fort: somiar parlant en veu alta. Pres-se a plorar molt fort, Jaume I, Cròn. 22. Per què, quant un home dèbil vol cridar fort, no s'ou quasi la sua veu?, Albert G., Ques. 100. Poder parlar fort: tenir raó, no tenir por d'esser desmentit.
|| 3. En alt grau; molt; cast. mucho, muy. E nós maraueylam-nos fort d'açò, Jaume I, Cròn. 21. Tres guastons de quatre perles fort grosses, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i, 174). Deu hic esser dins fort breus dies, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 533). Una cosa fort poca la pot destrohir, Scachs 11. Qui serà en fort gran pecat, Am. f. conf. Que sue fort per tres hores, doc. segle XV (Rom., xxxvi, 107).
|| 4. Fort!: exclamació amb què es manifesta satisfacció per un càstig o malvestat que altri sofreix, o desig que en sofreixi encara més. «He anat a la plaça i m'han ferit.—Fort! No hi haguessis anat, que no hi tenies cap feina!»
III. m.
|| 1. La part forta d'una cosa. Especialment: a) Bocí de sola que va col·locat com a reforç en la part posterior de la sabata (Mall.).—b) La part del camp no llaurada (Mall.).—c) La part forta de la terra, roques que es troben sota la capa de terra fluixa. «Hem trobat fort; sa rella no hi entra» (Mall.).—d) Fons de roca o pedregós en un punt de la mar. Ses barbades, els forts, ses altines, ses mateixes cales, Ballester Pesca 229.—e) Lloc on els conills, llebres, cabres i altres animals de bosc es refugien i són difícils de caçar (Mall.). Fort o retirada de fera: Ferae cubilia, Lacavalleria Gazoph. «Quants de pics m'han encalçada | i m'han fet fugir d'es fort! | Si m'apleguen, quina mort | que crec que m'hagueren dada!» (cançó pop. Mall.).—f) fig. Allò en què algú excel·leix, o que li agrada més, o a què es dedica amb més assiduïtat. Axò és es meu fort!, Roq. 42.—g) fig. Moment en què una cosa ateny la màxima intensitat. Quan menys s'ho temia, sentia com un fort de sangs l'impuls d'agafar la ganiveta, abalançar-se sobre la Maca, Víct. Cat., Cayres 28. Al fort (d'una cosa): en el moment o època de màxim esplendor o activitat «Cavallers, mireu que és pena | ser un home divertit | i en lo fort de la faena | estar gitat en el llit!» (cançó pop Pego). En el fort de l'estivada, Verdaguer Exc. 45. Al fort dels amohinos, si l'havia gruada aquexa soletat!, Oller Pil. Prim 255. Són per lla de les nou o quarts de deu, y és el fort d'arribar gent y bestiar, Catllar, 25 desembre 1920.
|| 2. Edifici construït i armat en forma convenient per a la defensa contra els atacs bèl·lics. Los jurats tenen 500 lliures pera fer lo fort que se ha de fer a la iglésia de Sóller, doc. a. 1563 (Hist. Sóller, ii, 184).
Fort: llin. existent a Foixà, Altron, Artesa de Ll., St. Martí de M., Caldetes, Igualada, Barc., Capafons, Tivissa, Alboraia, etc.
    Loc.
—a) Fort com un bronzo o com un roure: molt sà i ple de vigor.—b) Estar fort com una estaca en segó: estar poc fort, patir de fluixedat (Eiv.).—c) Fort de morro: (animal) que li costa obeir a la serreta; fig., tenaç, tossut, que no canvia fàcilment d'opinió o de propòsits. Arribà a ser tant fort de morro, que ningú li podia torse sa oreya, Aguiló Rond. de R. 15.—d) De casta forta: en grau molt alt, amb molta intensitat. Ja me posaria terra a s'escudella de casta forta, Alcover Cont. 3.
    Fon.:
fɔ́ɾt (pir-or., or., occ.); fɔ̞́ɾt (val., bal.); fɔ́lt (alg.).
    Intens.:
fortet, -eta; fortot, -ota; fortíssim, -íssima; fortàs, -assa fortarràs, -assa; fortarró, -ona.
    Etim.:
del llatí fŏrte, mat. sign. I.

2. FORT m. ant.
Furt. Si algú cometrà fort o ladrocinii, doc. a. 1424 (Priv. Ordin. Valls Pir. 262).