Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fortuït
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORTUÏT, -ÏTA adj.
Que s'esdevé per atzar o accident, sense causa coneguda o previsible; cast. fortuito, casual. Perdre injustament o per fortuit cas, doc. a. 1357 (Miret Templers 411). Hayam scrit del dolorós sinistre cas fortuit e molt innominós, doc. a. 1435 (BSAL, viii, 413).
    Fon.:
fuɾtuít (Barc.); foɾtuít (Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí fortuitum, mat. sign.