Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  front
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRONT m. (i dialectalment f.): cast. frente.
|| 1. La part superior de la cara, compresa entre els dos polsos i entre les celles i el començament del cuiro cabellut. Per los grans colps que's donauen exia'ls sanch del front, Llull Felix, pt. vii, c. 5. E sí 'm fiu lo senyal de la creu en mon front, Muntaner Cròn., c. 1. Que sie senyalat ab ferre calt en la front e perde les orelles, doc. a. 1341 (Priv. Ordin. Valls Pir. 238). Porta lo scrit en lo front de molt ignorant home, Tirant, c. 92. La front tenia alta e bella e prou spaciosa, Esteve Eleg. l el pensament que son espòs li calla | l'ha llegit en la rua del seu front, Alcover Poem. Bíbl. 26.
|| 2. La part anterior d'un edifici, construcció, objecte material qualsevol. Encortinat de un cubertor de seda... lo front o cap de la casa, sala o cambra, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 198). Deuen enderrocar lo front del alberch per embellir lo dit carrer, doc. a. 1437 (Ardits, i, 362). Damunt lo front de la serra, | bé pots, cor meu, reposar, Costa Poes. 32. Especialment: a) La part d'una muralla compresa entre dos bastions veïns.—b) Primera fila de la tropa formada o acampada; l'espai en ample ocupat per una porció de tropa o un exèrcit. Si està en lo front del esquadró peleará ab la pica terciada, Moradell Prel. 11. Se deu advertir que lo esquadró és impenetrable sempre que serà comès per las quatre caras, que són front, espatlla y costats, ibid. 56. El front de batalla; El front de guerra: l'extensió de terreny on es combat, on actuen les forces bèl·liques. «Han sortit tres batallons cap al front». «Els ferits han estat evacuats del front a la reraguarda».
|| 3. a) De front: en la direcció de la part anterior, no de costat ni d'esquena. Pintar un animal de front, Lacavalleria Gazoph. Tres cotxes de front poden entrar-hi, ibid. Tres de front no hey caben, Aguiló Poes. 74.—b) De front o En front, prep.: vers la part anterior; cast. de frente, frente a, enfrente de. Si és millor circuhir los contraris en les batalles o venir-los de front, Eximenis Dotzèn del Crestià, c. 268 (ap. Aguiló Dicc.). Segueren-se la un de front l'altre perque millor se hoyssen, Gamaliel 120 (ap. Aguiló Dicc.). E yo al seu costat, e Judes li seya de front, Villena Vita Chr., c. 227. En un costat del camp, de front del cadafal, Boades Feyts 271.
    Loc.
—a) Front a front: fent cara contra algú.—b) Fer front a algú, a alguna cosa: oposar-s'hi, resistir-hi.—c) No tenir un dit (o dos dits) de front: esser molt curt d'enteniment.—d) Acalar el front: humiliar-se o confessar-se vençut o culpable.—e) Anar amb el front alt: anar cara alta, sense por, sense avergonyir-se.—f) Dur o Portar una cosa escrita en el front: demostrar-la amb el gest.
    Refr.

—«Més val un dit en es front que una corterada a l'Horta»: vol dir que és més valuosa la intel·ligència o la saviesa que les riqueses materials (Mall.).
    Fon.:
fɾɔ́n (Bagà, Esterri, Bonansa, Pont de S., Sort, Senterada, Tremp, Pobla de S., Organyà, Ponts, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell, Fraga, Solsona, Gandesa, Maella, Cast., Llucena, Almudaina); fɾón (Rupit, Barc., Igualada, Penedès, Camp de Tarr., Senterada, Perles, Oliana, Tremp, Tamarit de la L., Alcoi, Eiv.); fɾɔ́nt (Sueca, Xàtiva, Gandia); fɾónt (Pego, Val., Sanet, Al., Mall., Men., Alg.). A la regió de Girona hi ha vacil·lació entre la o oberta i la tancada: fɾɔ́n i fɾón (Gir.). Quant al gènere del mot, predomina el masculí (el front o lo front) en el català oriental, valencià i baleàric; en canvi predomina el femení (la front) en el català occidental; tenim constatat el gènere femení del mot a Andorra, Esterri d'Àneu, Sort, Pont de S., Senterada, Tremp, Pobla de S., Perles, Organyà, Oliana, Balaguer, Fraga, Tamarit de la L., Pla d'Urgell, Massalcoreig.
    Intens.:
—a) Augm.: frontàs, frontarro, frontarràs, frontassarro.—b) Dim.: frontet, frontetxo, frontel·lo, fronteu, frontic, frontico, frontiu, frontó, frontoi, frontarrí, frontarró, frontarrineu, frontarrinoi, frontarronet, frontarroneu, frontarronoi, frontarrinetxo, frontineu.—c) Pejor.: frontot, frontarrot.
    Etim.:
del llatí frŏnte, mat. sign.