Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  frontera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRONTERA f.
|| 1. Corretja o corda que passa per damunt el front d'una cavalcadura o animal de càrrega (mall.); cast. frontalera.
|| 2. Paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general (Pont de S., Calasseit i tot el País Valencià); cast. fachada. Lo castell de fust haurà II uases de cada una part, e seran IIII, menys de II altres que'n haurà en la frontera de cada una part denant e detràs, Jaume I, Cròn. 158. En les carreres de la ciutat pot cascú en la frontera de son alberch posar taules, estolons o pilars, Cost. Tort. I. En la frontera del camí, un portal de pedra, Girbal Oratjol 178. Frontera de carrer: la façana anterior d'una casa (Pego). Frontera de corral: la façana posterior, que dóna al corral (Pego).
|| 3. ant. Conjunt de fortaleses, destacaments i altres elements militars situats en l'avançada d'un país, en proximitat immediata amb altre país o exèrcit enemic; cast. frontera. En aquell regne de Ualència qui ha estat de cara tots temps e de frontera a uostre linyatge, Jaume I, Cròn. 127. Se n'anà a Tortosa a la frontera, e començà la guerra ab lo rey sarrahí de València, Muntaner Cròn., c. 9. Tenir frontera: mantenir forces militars en el territori extrem d'un país, davant les forces enemigues. Romàs aquí en Xàtiua ab tota sa companya per tenir frontera als moros, Jaume I, Cròn. 560. Per molts e diverses locs en què ha de tenir fronteras de cavalers e de galees e d'òmens de peu, doc. a. 1292 (Capmany Mem. iv, 18).
|| 4. Ratlla que separa dos territoris immediats, especialment dos països o regions de règim diferent; comarca per on passa la dita ratlla; cast. frontera. Nos menassen prop la frontera del regne de França, Pere IV, Cròn. 69. En Perpenyà frontera de França, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 504). Ja avien passat la frontera, Víct. Cat., Ombr. 43.
Frontera: llin. existent a Balçareny, Castellvell, Mall., etc.
    Fon.:
fɾuntéɾə (pir-or., or., men., eiv.); fɾontéɾa (occ., val.); fɾontéɾə (mall.).
    Etim.:
derivat de front.