Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. full
veure  2. full
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FULL m.
|| 1. Tros de paper rectangular, especialment l'obtingut d'una vegada en el motlle; cast. hoja, pliego. Pres una canya e posà-y un full de paper e alçà-la, Tirant, c. 119. Conclusions estampades ab un full comú, Ordin. Univ. 1596, fol 60. Una forma dos mans de paper y en la altre forma retirar dos fulls, doc. a. 1684 (Hist. Grem. ii). Semblen un full de paper blanc, Rosselló Many. 215. a) ant. Foli; format de full sencer; cast. folio. Un libre de comptes gros de forma de full, doc. a. 1518 (Miret Templers 577). Altre libre de full complit de stampa, doc. a. 1537 (arx. parr. d'Igualada).
|| 2. Cadascuna de les peces rectangulars de paper o d'altra matèria flexible que formen un llibre o quadern; cast. hoja. Girava full d'un llibre, Costa Agre terra 86. Full per full: tots els fulls successivament. La doctrina? Tota la sap, full per full, J. Careta (Jocs Fl. 1876, pàg. 289).
|| 3. Làmina prima de fusta, de metall, de pedra, etc.; cast. hoja. Especialment: a) Esquist, disposició laminar d'una roca o pedra. Tampoc sembla un tros de sa Timba, perquè no corresponia am sos fuis sa penya, Camps Folkl. ii, 60.—b) Pasta de fulls: pasta mengívola en forma de làmines superposades.—c) Certa extensió de rajoles, toves, etc., ajuntades amb material unes al costat de les altres (Tortosa). «Hi ha terrats que tenen tres fulls de rajoles o cairons per evitar les goteres».
|| 4. Defecte que altera l'homogeneïtat en algun punt d'una massa, especialment metal·lica. «Aquesta moneda té full». Sens que's vejan fulls en ells en els canons, Barra Artill. 123.
|| 5. Barreja d'aigua i oli que hi ha al fons de la pila d'apurar, en el molí d'oli (Gandesa).
|| 6. Safareig ample i de poca fondària, on anava a parar i romania estancada l'oliassa (Calasseit).
|| 7. ant. Matèria colorant blava. Quant se n'untava | fastig ne feya; | al par se veya | de rompre'l pint: | mestre de tint, | de full urxella | no aparella | ni fa més tines, Spill 2543. Ordenam que en aprés de haver donat blau an els draps los quals han de esser morats y leonats, se hajan de alumenar ab alum y tàrtar, y en aprés, per acabar lo leonat se haja de donar roija y brasil, y a lo morat si haja de donar brasil o full, y no en altra manera, doc. a. 1575 (Hist. Sóller, i, 822).
    Loc.

Girar full: passar d'una idea a una altra; canviar de pensaments o de conversa. Y la Emília, girant full, l'embestia per altra banda, Pons Auca 156.
    Fon.:
fúʎ (pir-or., or., occ., val., alg.); fúј (or., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: fullàs, fullarro.—b) Dim.: fullet, fulletxo, fulleu, fulliu, fulló.—c) Pejor.: fullot.
    Etim.:
del llatí fŏlium, ‘fulla’.

2. FULL m.
Falta d'assistència a un lloc on calia assistir, especialment a escola (Mall.); cast. novillos. Un dia es fa un full de bona hora, | i un dia l'escola salada se'n vola, Caimari Edif. 50.
    Fon.:
fúʎ (mall.).