Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure fullatge
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

FULLATGE m.: cast. follaje.
|| 1. Conjunt de fulles d'arbre o planta. Sols troncs, fullatge i esporguims trobŗrem, Atlŗntida vii.
|| 2. fig. Ornament que figura fulles. Una caxeta de vori ab fullatges negres, doc. a. 1373 (Miret Templers 557). Fer ab una agulla fullatges en una tela, Lacavalleria Gazoph.
††††Fon.:
fuʎŠʤə, fuјŠʤə (or.); fuʎŠʤe, fuʎŠʧe (occ., val.); fuјŠʤə (mall., eiv.); fuŠʤə (men.).
††††Var. ort.
ant.: fullatga (doc. a. 1549, ap. BSAL, viii, 328).
††††Etim.:
derivat de fulla amb el sufix col∑lectiu -atge.