Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fum
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUM m.
|| 1. Producte gasós de la combustió de matèries orgàniques esdevingut visible per la presència de partícules de carbó; cast. humo. Lo lum de una candela encesa deuallaua per lo fum de una candela apagada, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Les flames nos cuydaren soquerrar los sobresenyals, e havíem tant de fum que no gosàvem obrir los ulls, Pere IV, Cròn. 89. Com lo forner, que si no't crema tes vestidures fa't affany ab lo fum, Jahuda Dits, c. 28. Un dia el fum dels sacrificis flota, Alcover Poem. Bíbl. 67. Fer fum: llançar fum. Fum d'estampa: pólvores obtingudes del fum de la pega grega, de color negre blavenc, usat principalment en impremta, pintura i tintoreria.
|| 2. Substància que té l'aparença del dit producte de la combustió; especialment, vapor visible que exhala un líquid o un cos humit més calents que l'aire ambient; cast. humo, vapor. Els fums del xampany li havien pujat al cap, Oller Pap. xx. Feu-li fums de ruda, julivert i encens mascles, Butll. Esbart Folkl., setembre 1922. Fums de ventre: vapors que es formen dins el ventre. A-y altra malaltia: cel qui veu de dia e no veu de nit, e açò s'engenra per fums fretz e grosses que pugen el cervell, Alcoatí 23. a) Fum de terra: fumisterra.
|| 3. fig. Olor; sospites, indicis perceptibles; cast. humo, husmo. Haueu por que jo hic meta hòmens, e aquest teste dix jo'n sent lo fum, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 69). Havent fums que en la causa de suplicació no's volgués revocar, doc. a. 1559 (Ardits, iv, 359). Ningú va sentir-ne ni'l fum mai més, Víct. Cat., Ombr. 47.
|| 4. fig. Cosa vana, allenegable, que només té aparença; cast. humo. E lo saber és quasi fum, Ausiàs March, cxxviii. E com durà poch lo fum d'aquesta vanaglòria!, Curial, ii, 55. Ací baix tot és mort..., lo món és fum, Collell Flor. 13.
|| 5. fig. Excitació que torba l'esperit; cast. humo. Ne algun glas de plor ne fum algun de mals desigs terrenals, Letra Rey. Cost. 57. Especialment: a) pl. Vanitat, altivesa Gastas més fums que una reyna, Pons Auca 217. No podia pair tanta comèdia i tants de fums, Oller Febre, i, 194. Dur (o portar) molts de fums: esser molt vanitós, estar massa pagat de si mateix. Pujar-li els fums al cap, a algú: envanir-se, enorgullir-se molt.
    Loc.
—a) Anar-se'n tot en fum, o Quedar tot en fum de botges, o Esser fum de formatjada: esvanir-se i quedar reduïda a no res una cosa que tenia molta aparença.—b) Fer l'anada del fum: anar-se'n per a no tornar. «Mal fessis s'anada d'es fum, que se n va i no torna!»—c) Pujar a qualcú els fums al nas: irritar-se molt, encendre's d'ira.—d) No haver eixit mai del fum de l'olla: no haver sortit de casa seva o del seu poble (Val.).—e) Dur molt de fum de formatjada: dur moltes pretensions, estar molt envanit (Men.). També es diu dur més fums que Na Torrella (Llucmajor).—f) Haver-hi un fum (de persones, de coses): haver-n'hi una gran multitud, una quantitat grandíssima (val.).—g) No poder treure qualcú ni a fum de sabatots (Barc.). o ni a fum de pebres (Empordà): no poder-lo treure de cap manera d'un lloc on fa nosa.—h) Donar fum en lloc de donar llum: donar mal exemple el qui hauria de donar-ne de bo. Que prenguen de vós, en loch de lum, fum, Proc. olives 224.—i) Arribar en es fum de ses candeles: arribar a un lloc massa tard, quan ja és acabada o gairebé acabada la funció a la qual calia assistir (Mall.).—j) Fum fum: començament d'una cançoneta que es canta als infants per fer-los estar quiets i alegrar-los, i de la qual tenim aquestes dues versions principals: «Fum fum, | ensuminia amunt | trobaràs un capellà | que et darà un tros de pa, | trobaràs una carabasseta de vi | per a beure pel camí» (Borges Blanques). «Fum fumarell, | ves-te'n a Can Carbonell, | que hi trobaràs un home vell, | que hi trobaràs un capellà | que menja peixet i pa» (Empordà).
    Refr.
—a) «Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u» (Tirant, c. 4).—b) «A mala costum, dar-li fum»: vol dir que cal combatre els mals costums fins a esvair-los (Mallorca).—c) «Es fum va an es polits»: es diu irònicament al qui es queixa d'esser molestat pel fum (Men.).—d) «Fum d'altar, botifarres a l'olla»: vol dir que els dies de festa major sol haver-hi bon dinar (Maestrat).—e) «Per fondo que es faci el foc, el fum respira»: significa que per molt que vulgui amagar-se o dissimular-se una cosa, sempre hi ha qui en té notícia (Vallès).—f) «Fum i carabassa (o fum i mala cara) treuen la gent de casa».—g) «Fum al cel, diners a l'estanc» (Alcoi).—h) «Qui fa fum al cel i crema pedra, nunca medra» (Val.).
    Fon.:
fúm (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: fumàs, fumarro, fumassa, fumarrassa.—b) Dim.: fumet, fumeu, fumó, fumoi, fumetxo, fumarel la, fumarrina.—c) Pejor.: fumot.
    Etim.:
del llatí fūmu, mat. sign. || 1.