Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fumador
veure  2. fumador
veure  3. fumador
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FUMADOR m.
|| 1. Saleta, habitació o departament (d'una casa, teatre, vaixell, etc.) destinat a estar-hi els qui fumen; cast. fumadero. Una de les sectes criminals fecundades en els tenebrosos fumadors dels barris del Pang, Santamaria Vida 146.
|| 2. Lloc on es fa l'operació de fumar quelcom; cast. ahumadero.
|| 3. Recipient per a fumar les abelles (Bot, Maella); cast. ahumador.
    Fon.:
fuməðó (or., bal.); fumaðó (occ.); fumaóɾ (val.); fumaɾó (alg.).
    Etim.:
derivat de fumar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).

2. FUMADOR, -ORA m. i f.
Qui fuma, i especialment qui té l'hàbit de fumar; cast. fumador. Amb la sibarítica fruïció d'un fumador de mena, Pons Com an., 206.
    Fon.:
igual que en l'article anterior.
    Etim.:
derivat de fumar amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

3. FUMADOR, -ORA adj.
Que s'ha de fumar; cast. ahumadero, fumadero.
    Loc.

Esser fumadora: esser hora de fumar, és a dir, de descansar d'un treball interrompent-lo per a reprendre'l després d'una estona de repòs (mall.). «Aquesta ja és fumadora!»