Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fumar
veure  2. fumar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FUMAR v.
|| 1. tr. Exposar a l'acció del fum; ennegrir o fer tornar fosc per l'acció del fum; cast. ahumar. Fuma los meus altars de odorants ensensos, Alegre Transf. 141. Lo breviari | e diurnal | stan-se 'n l'armari | perquè no's fumen, Spill 5441. a) refl. Fumar-se el menjar: prendre color o gust de fum.—b) refl. Començar a ennegrir-se les oliveres (Empordà, Guilleries).
|| 2. tr. Aspirar el fum d'un cigar, d'una pipa, d'una substància encesa qualsevol; cast. fumar. Els infants fumant anís y cacau, Rosselló Many. 86. Especialment: a) absol. Aspirar el fum de tabac; cast. fumar. Sens detenir-se dins de ellas a menjar, bèurer, jugar o fumar, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 924). I es posa a fumar segut a l'espona, Ruyra Parada 16.
|| 3. intr. Treure o llançar fum; cast. humear. E uim fumar lo ual per una caua que'ls sarraïns hauien feta, Jaume I, Cròn. 73. Tot lo munt de Sinay fumaua per ço com deuallaua nostro Senyor, Serra Gèn. 79. Essent la vianda en lo fons del stómach no fuma, Albert G., Ques. 13. Bo i fent fumar llor i romaní beneit, Pous Empord. 37.
|| 4. intr. Fer soroll de buit una paret, trispol o altra superfície (Manacor).
|| 5. refl. Ofendre's, irritar-se; cast. picarse. El pare que ou allò, es tornà a fumar, y estigué en un tris de fer-ne una, Rond. de R. Val. 52.
    Loc.
—a) Fumar les galtes a algú: avergonyir-se molt, sentir-se-les enceses de vergonya.—b) Encara fuma: es diu d'una cosa passada però que encara se'n té viu el record o se'n sofreixen les conseqüències.—c) Fumar amb pipa: esser molt gros, o intens, o extraordinari per qualsevol concepte (Mall., Men.).—d) Fumar més que una xemeneia, o Fumar més que Agramunt, o Fumar-se el rabo d'un gos: esser molt fumador.—e) Fumar la bragueta a algú: portar-la descordada. «Company, la bragueta us fuma!» (Gaià).—f) Fumar del dels altres: divertir-se a costa d'altri. No era que fos dolent, però li agradava molt fumar des des altres, Rond. Eiv. 62.
    Refr.
—a) «Bon tabac fumau, germà»: es diu a un qui en demanar una cosa vol esser atès i servit totd'una, tant si cau bé com no al qui l'ha d'atendre (Mallorca).—b) «L'home qui no fuma, és menys que una merda» (Empordà, Garrotxa).—c) «Merda de vedell no fuma tot lo dia»: vol dir que no cal atribuir a les coses més importància que la que tenen (Men.).
    Fon.:
fumá (pir-or., or., occ., Maestr., bal., alg.); fumáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí fūmāre, ‘donar fum’, ‘llançar fum’.

2. FUMAR v. tr.,
var. eufèmica de fotre. Si no estéssem a on estem, te fumava gaiatada, Moreira Folkl. 132. (V. fúmer).