Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fura
veure  2. fura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FURA f.
|| 1. imatge  Mamífer carnisser de l'espècie Putorius furo, de cap rodonenc, cos llarguer, orelles molt petites, color groguenc per damunt i gris o negrós per davall (encara que també n'hi ha que són blancs); els crien els caçadors per a introduir-los dins els caus dels conills i obligar aquests a sortir-ne; cast. hurón. «Jo tenia sa sendera | posada de tots es vents; | deia: Fura, que no véns? | I es conill ja no hi era» (cançó pop. Mall.). Ningú no gos tenir furó ne fura, doc. a. 1434 (BABL, xi, 330). No gos cassar en la illa de la Porrassa ne de les Illetes ab cans ne fures, ne ab steles, Mostassaf 231. Cassen els conills ab llassos, ab gossos y la fura, Agustí Secr. 164. Donar fura: fer-la entrar dins un cau o sota un claper en persecució d'un conill. Nas de fura: nas petit i correcte (Empordà). Cara de fura: careta prima i amb ulls petits i vius (Mallorca). Córrer com una fura: anar molt lleugera una criatura que comença a caminar.
|| 2. Nom vulgar de diferents peixos: a) Peix de la família dels ofídids, espècie Ophidium barbatum, caracteritzat per tenir petites les escates i les dents, i les aletes ventrals representades per uns filaments forcats (Val.); cast. lorcha, pez sable.b) Fura blanca: peix de l'espècie Motella maculata Costa (Tarr.).—c) Fura negra: peix de l'espècie Motella fusca CBp (Tarr.).
|| 3. Bastonet de fusta, llarg de dos a tres pams, que serveix per a girar els budells del porc (Eiv.).
|| 4. fig. Persona, especialment dona, que vol observar-ho i saber-ho tot, que es fica en coses d'altri (Empordà).
    Refr.

—«Caçador de gos i fura, fam segura» (Maestrat).
    Fon.:
fúɾə (pir-or., or., bal.); fúɾɛ (Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); fúɾa (Andorra, Esterri, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: furassa.—b) Dim.: fureta, furetxa, fureua, furona.—c) Pejor.: furota.—d) Indicadors del sexe masculí: furó, furot.
    Etim.:
sembla procedir d'una forma llatina vulgar *fūra, femení de fur que significa originàriament ‘lladre’ i secundàriament ‘fura’ (cf. Meyer-Lübke REW 3590, que cita la forma provençal fura com a derivada de fur). García de Diego (Rev. Fil. Esp. vi, 284) considera probable que fura provingui del llatí fūro, mat. sign., conservat en sa forma de nominatiu, mentres que la forma furó representaria el cas oblic llatí furōne.

2. FURA f.
Forat, clariana, en el llenguatge dels mariners (Labèrnia-S. Dicc.).