Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  furor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUROR f. o m.
Exaltació violenta de l'ira, de la inspiració, de la bogeria; cast. furor. Lo dit rey ab aquella furor que de Nós se partí, Pere IV, Cròn. 130. La gran ira't moga que mou les furors, Passi cobles 63. Era ja en lo camp e ab gran furor mostraua aquest fet pendre gran dilació, Curial, i, 18. Ab gran furor pres lo dit joue e gità-lo en terra, Eximplis, ii, 287. Deuen tèmbrer los reys e prínceps lo furor del poble, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 16. Fer furor: (neol.) causar gran entusiasme, tenir èxit sorollós.
    Fon.:
fuɾóɾ (Barc., Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí furōre, mat. sign.