Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fus
veure  2. fus
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FUS m.: cast. huso.
|| 1. imatge  Barreta de fusta rodona, lleugerament cònica, que pel cap més prim té una incisió (l'osca) i pel cap gruixut acaba amb un disc, i serveix, quan es fila a mà, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo així com es va formant. Ni's practicaven | fusos, filoses, Spill 3421. Pren hom una osqueta de fus ho una cossa largueta semblant a fus, Flos medic. 121 vo. Fus de tòrcer: instrument semblant al fus de filar, però més gros i generalment amb un disc central, que serveix per a retòrcer el fil ja fet i convertir-lo en cordill. En les màquines de filatura, s'anomena fus cadascuna de les peces d'acer, en forma de barreta lleugerament cònica, que hi ha en gran nombre a la màquina i serveixen per a posar-hi els rodets, bobines, etc., sobre els quals ha d'enrotllar-se el fil fabricat.
|| 2. Objecte de forma lleugerament cònica, en general. Ffo sentenciat un hom... e fo ab un fus o graffi ficat per mig la lenga, doc. a. 1390 (Ardits, i, 8). Dexà manat que com haguessen cobrat lo cap de la gúmena que prenguessen un fus de ferre e que'l passassen per mig de la gúmena, Tirant, c. 92. Especialment: a) Instrument que els espardenyers empren per a foradar la llata (Priorat, Segarra, Maestrat).—b) Barreta de ferro acabada en punta pels dos caps, que els argenters empren per a engrandir els anells (Mall.). Fus de mides: barreta de llautó, de forma troncocònica, amb un mànec de fusta, que els argenters empren per a prendre mida dels anells (Mall.).—c) Tija de balca o bova (Empordà).—d) geom. Porció de superfície esfèrica limitada per dues circumferències màximes.
    Loc.
—a) Dret com un fus, o Més dret que un fus: molt ert, dret (tant en sentit material com moral).—b) Mastegar fusos: parlar entre dents, dir paraules que no s'entenen (Men.). M'hauran de perdonar...,—va dir l'amo mastegant fusos, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 179).—c) Tenir fus i filosa: tenir ocupació, manera d'entretenir-se o de treballar (Val., Mall.). «No tinc fus ni filosa»: estic ociós per força, no tinc manera de fer res.—d) No tenir res en es fus (Mall.), o res a's fus (Men.): no tenir res avançat, no haver fet res del que calia fer.—e) No poder treure fus ni fusada d'una cosa: no poder-ne treure res de bo (Olot, Empordà).—f) Darrera la porta hi ha un fus, acabat amèn Jesús: fórmula amb què s'acaben les rondalles infantils (Barc., Men.).
    Fon.:
fús (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: fusàs, fusarro.—b) Dim.: fuset, fusetxo, fuseu, fusiu, fusó.—c) Pejor.: fusot.
    Etim.:
del llatí fūsu, mat. sign. || 1.

2. FUS, FUSA adj. i part. pass.
de fondre.
    Etim.:
del llatí fūsum, part. pass. de fundĕre, ‘fondre’.