Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fusa
veure  2. fusa
veure  3. fusa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FUSA f.
|| 1. Acte i efecte de fondre; cast. fundición. «Cada dia fem una fusa de greix per a fer sabó».
|| 2. Ferro fus (Mall.); cast. hierro fundido.
|| 3. Saïm de porc fus (Maestrat); cast. manteca. «La fusa del bacó és bona per a medecines».
    Fon.:
fúzə (or., bal.); fúza (Benassal).
    Etim.:
forma femenina de fus, part. pass. de fondre.

2. FUSA f.
Impuls que es dóna a una barca fent-la lliscar fins que queda surant dins la mar (Blanes). Semblant a laugera galera que, leuats los rems, encara ab la fusa pren segura posta, Corella Obres 109. Així que donàrem fusa, s'arrapà a la popa, saltà a dins de la barca, Ruyra Pinya, i, 21. La varà calmosament, i, després d'haver donat fusa i mentre armava els rems, me va contestar, ibid. 35. Les barques s'adormien al sorral, esperant l'hora de la fusa, Espriu Anys 29.
    Etim.:
probablement de la locució antiga en fusa (escrit enfusa) que es troba en aquest text de Ramon Llull: En axí com la galea va enfusa per lo empenyiment dels rems, Llull Cont. 340, 24.

3. FUSA f., mús.
Nota que val la meitat d'una semicorxera; cast. fusa.