Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fust
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUST m.
|| 1. Fusta (material); cast. madera. «El ferro pesa més que el fust» (Àreu, Cardós, Farrera, Sort). Culleres de fust: culleres de fusta (occ., mall., men.). Carga de fust de Castella qui va en València, Leuda Tort. 1252. Lo crucifix que era de fust leuà les mans, Eximplis, i, 78. Dos canalobres de fust, doc. a. 1436 (Miret Templers 570). Com fort destral ha de tallar molt fust, Ausiàs March, vii.
|| 2. Soca o altre objecte de fusta; cast. madero. La forma de la nau és observada per los claus qui aquells fusts d'on la nau és composta fan estar conjunts, Llull Cont. 291, 26. Mas en semblant d'ayoç que ferissen ab un fust en la proa de les tarides, Jaume I, Cròn. 59. Lo sant fust de la vera creu, Serra Gèn. 119. Pren la vianda | quala més vulles, | flors, fruits, fulles, | rahels o fust, Spill 752.
|| 3. Biga; tros de fusta gros i llarg (Tortosa); cast. viga.
|| 4. arquit. Porció de columna compresa entre la base i el capitell; cast. fuste.
|| 5. «Fust de traurer aygua pera mullar les veles: Haustrum» (Torra Dicc.).
    Loc.

Esser del mateix fust: esser dues persones o coses molt semblants, de la mateixa mena.
    Refr.
—a) «Vest un fust, semblarà un senyor» (Men.).—b) «No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust» (V. llenyam).
    Fon.:
fúst (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí fūste, ‘pal, bastó, llenyam’.