Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gabar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GABAR (escrit també guabar). v. tr. ant.
Lloar; cast. alabar. E nós gabam-los molt la terra de Maylorques, e mentre nós la gabàuem, dix don Sanç d'Orta: Senyor, uós guabats tot dia Maylorques e'l regne de Maylorques, mas conquerits Ualència e tot aquel regne, que tot és nient contra aquel, Jaume I, Cròn. 129. Lo lleó, havent una poca de vergonya de aquella bogia que tant lo gabava, li perdonà la mort, Isop Faules 49. a) refl. Avanar-se, gloriar-se; cast. alabarse, alardear. Los arbres no's fenyen ni's gaben de neguna bellea, Llull Cont. 107, 26. Jo'm poré guabar que vós no avets oblidat mi, ibid. c. 7. E puxes guaben-se los metges que ells la han coneguda per si meteixs, ibid. 115. Quanta vergonya hauràs en la mort denant los àngels quant los diables se gabaran de tu, Eximenis Dones 211 vo (ap. Aguiló Dicc.). Crehent-se honrrar se'n van molt gabant, Proc olives 970. Mentint, si gaben, Spill 442. Ni en gabar negú mon cor no's posa, Francesc Oliver (Canç. Univ. 292).
    Var. form.:
galbar (Se'n galben que en la primavera prop vinent vol esser lo rei de Bona ací ab vint galeres, doc. a. 1387, Arx. Hist. del regne de Mallorca).
    Etim.:
desconeguda. Segons Eguílaz Glos. 176 i 402, podria venir de l'àrab kabara ‘lloar, exalçar’. No sembla probable aquest origen, pel fet d'esser gabar un verb típicament provençal (documentadíssim en el «Provenzalisches Supplement-Wörterbuch»» de Levy) i que, per tant, sembla demanar un ètim llatí o germànic, però no aràbic. Segurament el mot català és pres del provençal; el problema etimològic consisteix en establir d'on ha pres el provençal aquesta paraula. Segons Reinhart, el gallec gabarse ‘alabarse’ ve del germànic gabb (cfr. RFE, xxx, 297).