Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gafa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GAFA f.
|| 1. Peça corbada, generalment de metall, que serveix per a subjectar una cosa amb una altra, per a estrènyer l'objecte que s'està treballant, etc.; cast. pinza, laña, corchete, grapa. Una loba e hun pany que yo he fets ab sa clau e ab sa gaffa, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). Especialment: a) Ganxo o mordala amb què s'atesava la corda de la ballesta per parar aquesta arma. Una ballesta de aquelles que's paren a cauall ab una gafa, Tirant, c. 92. Dues balestes ab dos carcayxos y ses guafes, doc. a. 1518 (Miret Templers 577). Unes gaffes de ballesta, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Vint ballestes ab sos armatosts o gaffes, doc. a. 1546 (Alós Inv. 52). Les gafes de la ballesta: Forcipes ab tendendam ballistam, Pou Thes. puer. 117.—b) Bocí de fil metàl·lic corbat pels dos extrems, que serveix per a unir sòlidament les dues parts d'un objecte trencat. «Aquesta olla està crullada; necessita posar gafes». «El noi s'ha obert el cap i han hagut de posar-li tres gafes».—c) Ganxo que per un o pels dos caps es fica dins una paret o altre lloc i serveix per a subjectar en la seva cavitat algun objecte, com una canal, canonada, etc. Les gafes e altres claus de ferre e plom per fermar los dits talladors, doc. a. 1391 (Est. Univ. vi, 219).—d) Mena de clau que en lloc d'esser cilindric és planer i que no té cabota, sinó que el cap gruixut està corbat formant dues aletes tombades en direcció a la punta.—e) Conjunt de dues peces de fusta o de metall que mitjançant una molla central s'eixamplen o estrenyen, i serveixen per a subjectar roba estesa, papers penjats, etc.—f) Eina a manera de mordasses, que els boters empren per a estrènyer vaixells i per a fer entrar brocals i cércols a les portadores, barrals, etc. Una gafa et preses de strènyer vexells, doc. a. 1384 (arx. de Montblanc). Una gafa de metre cercles als vexells, doc. a. 1426 (Vegueria de la Vall de Ribes).—g) Instrument de fusta, o de fusta i ferro, compost de dues peces articulades a manera d'estenalles, que els sabaters i selleters empren per a subjectar entre el genolls el cuiro que estan treballant. Unes gaffes trenquades en la una pua, doc. a. 1373 (Miret Templers 556).—h) Eina de ferro, a manera de maneta, que els ferrers empren per a subjectar les llandes i posar-les damunt les corbes de la roda, o per aguantar-les quan ja hi estan col·locades (Mall.).—i) pl. Esmolls, estenalles de cuina (Conflent, Empordà).—j) pl. Llévens, ganxos per a llevar l'olla del foc (Pou Thes. puer. 151).—l) Peça corbada de ferro damunt la qual reposa la balda en tancar la porta (Borges Blanques, Tremp).—m) Barra de fusta que obra a tall de palanca, a la punta de la qual hi ha un ganxo en què s'enganxen les fustes que s'han de corbar al foc (Blanes, ap. Amades-Roig Naveg.).—n) Ormeig de pesca en forma d'unes tisores grans, de ferro, amb les fulles corbades i acabades en dues puntes, que amb dues cordes que passen cadascuna per les dues anses, és accionada des de la barca, i serveix per a treure del fons de la mar la carnada per als esquers (Ferrer Aledo APM 25).
|| 2. pl. Àrpies, mena d'aixada amb tres puntes, per a treballar els fems (Ll.).
|| 3. pl. Guanys inherents a un ofici o càrrec independentment del sou; cast. gajes. «El sou és petit, però té moltes gafes» (or., occ., val., bal.). V. agafa.
    Fon.:
gáfə (pir-or., or., bal.); gáfɛ (Ll.); gáfa (Tortosa, val.).
    Etim.:
del radical gaff-, probablement germànic, que expressa la idea de ‘ganxo’.