Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gai
veure  2. gai
veure  3. gai
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GAI, GAIA adj.
Alegre, festiu; que dóna o expressa joia, alegria; cast. alegre, gayo. Nós veem que los aucells són pus gays e pus ysnells en lo temps del pascor, Llull Cont. 109, 23. Pel temps qui és gay e plasents, Am. f. conf. 506. Ella 's cuydà | tot temps duràs | lo gay solàs | e pa de noces, Spill 1160. Una cana de drap vert gay [=verd clar, alegre], doc. a. 1410 (Alós Inv. 27). Evitar de dir... gay per dir garrid o gentil o polit, Fenollar Regles 77. Sens altra conversa que'l gai murmuri dels xaragalls, Massó Croq. 7. Gai Saber o Gaia Ciència: la poesia, segons el llenguatge trobadoresc i dels jocs florals.
    Fon.:
gáј (Barc., Val.); ɟáј (Palma).
    Etim.:
del gòtic gâhi, mat. sign., segurament per intermedi del provençal gay.

2. GAI m. (dialectal):
V. gaig.

3. GAI (escrit sovint Gay).
1. ant. Nom propi d'home; cast. Cayo. Cassi fo reprès per Gay Cèsar, Genebreda Cons. 40.
|| 2. Llin. existent a Gir., Bescanó, Barc., Caldes de Mo., Llinars, Molins de Rei, Vilan. i G., Montblanc, Cast., etc.
    Etim.:
del llatí Caius o Gaius, nom propi d'home. El || 2 també podria venir de gai art. 1.