DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GAMBOSÍ m.
|| 1. Insecte de l'espècie Forficula auricularis, papanovia (Almudaina); cast. tijereta.
|| 2. Espècie de nansa de boca estreta, feta de joncs, que serveix per a pescar anguiles en les sèquies (Val., Gandia).
|| 3. Animal imaginari a què fa referència la locució caçar o pescar gambosins (Vinaròs, Tortosa, Mallorca). En Tomeu... tan curt de gambals que més de dues vegades havia estat ginyat pels altres a anar a cassar mòpies y a pescar gambosins, Penya Mos. iii, 88. (Cf. la secció Cult. pop. d'aquest article).
|| 4. a) Xiuladissa que fa el vent de dalt (Tortosa).—b) Vent molt fort (Vinaròs), ap. Griera, BDC, ii.
    Cult. pop.—A Tortosa, es diu als nens, o a les persones massa ingènues, que existeixen uns animals anomenats «gambosins», que són els qui mouen el soroll que fa el vent en bufar fort, i cal caçar-los en les nits fredes i ventoses. Per a caçar-los, porten l'ingenu en nit de vent a una boca de marge i li diuen: «Para el sac i calla, que vindran los gambosins»; tots se'n van i deixen aquell infeliç tot sol i parant el sac, fins que es cansa i coneix que l'han enganyat. A Mallorca, entre pagesos, també hi ha aquesta diversió de menar un al·lot o un home curt de gambals a caçar gambosins, fent-lo posar sota un arbre amb un garbell dalt el cap per parar els gambosins que cauran de l'arbre; un dels bromistes puja dalt l'arbre i llença un ruixat d'aigua o de cosa pitjor dins el garbell, i el pobre ingenu roman tot remull o brut. Altres vegades fan pujar l'ingenu dalt un arbre o una paret, i el pedreguen des de baix fins que ha davallat.
    Fon.: gambozí (Vinaròs, Tortosa); gambosí (Val., Almudaina); gəmbozí (Mall.).
    Etim.: segurament derivat de gamba, art. 2. El diccionari valencià d'Escrig-Llombart posa gambosí com a sinònim de «gamezno, gamo pequeño y nuevo», però no sembla que existeixi realment tal significat en valencià. En l'accepció || 3, de caçar gambosins, estem temptats de relacionar aquest mot amb l'ant. fr. gabuser ‘enganyar’ i amb el prov. gabuzo ‘engany’, que Meyer-Lübke REW 3626 fa venir d'un creuament del nòrdic gabb ‘befa’ amb el llatí abūsare ‘abusar’; però sembla difícil de sostenir aquesta il·lació.