Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gargall
veure  2. gargall
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GARGALL m.
|| 1. Salivada espessa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis; cast. gargajo. Mestre Rugall, mossen Rouell, micer Gargall, Somni J. Joan 1484.
|| 2. Gargall de cranc: animal radiat, de la família dels fisàlids, espècie Physalia carabella, que té la forma d'una bufeta llarguera i acabada per damunt amb una cresta, i es mou dins la mar empès pel vent (Manacor).
    Loc.
—a) A tret de gargall: molt prop (expressió usada entre gent poc culta, Montblanc).—b) Escrúpols de fra Gargall: escrúpols ridículs perquè no tenen fonament (Mall., Men.). Hi ha qui completa la locució dient: «Això son escrúpols de fra Gargall, que, per no dir fotre, deia carall» (Ciutadella).
    Fon.:
gəɾɣáʎ (pir-or., or.); gaɾɣáʎ (occ., val.); gəɾɣáј (or., bal.); ɟəɾʝέ̞ј (Palma, Manacor).
    Intens.:
gargallàs, gargallarro, gargallet, gargallot.
    Sinòn.:
— || 1, fleuma, flema, esgargall, gargallada, carcaixada, gargaix, esgargaix;— || 2, grumer.
    Etim.:
derivat de garg-, onomatopeia del borbolleig i de les expulsions de la gola.

2. GARGALL m.
El gargall de Nicodemus: misteri de les antigues processons de Setmana Santa, avui caigut en desús. «En Joan portarà els assots i tu portaràs el gargall de Nicodemus» (Centelles).
    Etim.:
deformació vulgar, per etimologia popular (de gargall art. 1), del mot grial < llatí gradale, ‘calze’.