Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. garnatxa
veure  2. garnatxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GARNATXA f.
|| 1. ant. Vesta que es portava damunt la gonella; cast. garnacha. Per un mul e per una garnaxa que uené an minu, doc. segle XIII (Pujol Docs.). Don Fortuny Lopeç no hauia sino una barbuda que's mès en la testa e una garnatxa que's uestí, Jaume I, Cron. 226. Sobre aquesta gonella veste's una vestedura qui és apellada garnatxa, la qual sia feta de vellut vermell e de draps d'or, Ordin. Palat. 272. Per rahó de mos trebaills de una garnatxa e de un manto frederical de atzeytoni, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Una garnacha de li groser, doc. a. 1436 (Miret Templers 571). Garnatxa, roba de senador: Forensis toga, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Roquet sense mànegues ni ales, molt obert pels costats (Gudiol Indum. 32); cast. giraldete.
    Fon.:
gəɾnáʧə (or.). Encara és viu aquest mot, en l'accepció || 2, a algunes poblacions catalanes, com Olot i Cardona.
    Etim.:
com el prov. garnacha o ganacha, l'it. guarnacca o guarnaccia «veste lunga che si portava sopra» (Petrocchi Dizion.), fr. ant. garnache, podria considerar-se derivat de guarnire segons Diez EWb 178; però no es veu probabilitat a aquesta derivació ni fonèticament ni semàntica (cf. Meyer-Lübke REW 9507).

2. GARNATXA f. o m.
|| 1. Varietat de raïm vermell que fa un vi molt bo (or., occ., val.); cast. garnacha. Les garnatges, encara no ben madures, Pous Empord. 6.
|| 2. Vi que es fa bullint la meitat del most abans de fer-lo fermentar amb l'altra meitat; cast. garnacha. Regat a dojo amb un bon vi de la Costa i, més endavant, amb un garnatxa empordanès que s'adeia amb les dolçors del llevant de taula, Ruyra Flames 127.
    Fon.:
gəɾnáʧə (or.); gaɾnáʧɛ (occ.); gaɾnáʧa (val.).
    Etim.:
deformació de vernatxa (<italià vernaccia, mat. sign., derivat del llatí hibernum, ‘hivern’: cf. Meyer-Lübke REW 4126).