Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  garrit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GARRIT, -IDA
|| 1. adj. Bell, agradable de veure, de sentir, de percebre (Vallès, Tortosa, Val., Al., Mall.); cast. garrido, hermoso. «Fadrins, si voleu fadrines, | jo vos diré on n'hi ha: | en es carrer de la Mar | n'hi ha moltes i garrides» (cançó pop. Mall.). Evitar de dir... gay per dir garrid o gentil o polit, Fenollar Regles 77. Garrit: elegans, lautus, Nebrija Dicc. Dich-te, garrit, que't leus d'avant, Cobles caualler. Eren com dos àngels de garrits, Aguiló Poes. 235. Quina música més garrida!, Roq. 2. Per què, garrides floretes, | tan primerenques veniu?, Costa Trad. fant. 29.
|| 2. m. Enamorat; home que festeja (Orient); cast. novio. «Na Margalida, a la fi, ja té garrit». «Es seu garrit l'ha deixada».
|| 3. m. i f. Noi, noia (Eiv.); cast. muchacho, chico. «Avui es garrit de casa no ha anat a escola». «Una mà de garrits me venien darrera». No va quedar poc sorprès es gegant de veure en quan poc temps aquell garrit li havia fet aquella feina, Rond. Eiv. 48.
Garrit: llin. existent a Barcelona, Ulldecona, Alcanar, etc.
    Refr.

—«Ni tan garrida que mati, ni tan lletja que espanti»: es diu recomanant de triar una dona discretament bella (Mall.).
    Intens.:
garridet, -eta; garridíssim, -ís- sima.
    Etim.:
segons Acad. Dicc. i Meyer-Lübke REW 3687, de l'àrab ġari, mat. sign.