Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gelar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GELAR v.: cast. helar.
|| 1. tr. Convertir en gel o glaç; solidificar pel fred. «L'aigua del riu s'ha gelat».
|| 2. intr. Fer un fred intensíssim, de O graus en avall. «Quin fred feia ahir! Va gelar i tot!»«Si no fa aire, demà gelarà». Avui deu haver gelat, Ruyra Parada 13.
|| 3. tr. Fer experimentar un fred intensíssim. Una fredor me gelaue lo cor, Vent. Pel. Lo cadavre que estreny li gela el pit, Canigó ix. El fred ens embalbia els dits, ens gelava de peus, Ruyra Parada 59. a) refl. Sentir molt de fred. «Dins aquesta habitació s'hi gelen».
|| 4. Assecar (arbres, plantes) per l'excés de fredor. a) refl. Les sarments escabellades | se gelen dins els tiranys, Ramis Clar. 52.
|| 5. hiperb., abusivament, Refredar, tornar fred (val.); cast. enfriar. «La sopa s'ha gelat».
|| 6. fig. Esglaiar; paralitzar, llevar la vitalitat (de por, de sorpresa, etc.). Al inimich que souèn me repeia | vós destrohiu, que ma virtut se gela, | mon flach enginy restant fortifficat, Trobes V. Maria [127]. Una terrible sospita se n'és venguda a gelar es nostro entusiasme, Ignor. 32.
|| 7. ant. Solidificar, coagular. Can les venes són trencades... si en aquest demig sobrava la sanch de les venes... tenga-y hom lo dit... tro que's gelàs la sanch, Alcoatí 45.
|| 8. refl. Anar-se'n, en llenguatge vulgar i familiar (Camp de Tarr.); cast. escabullirse. «Gela-te'n de pressa!»
    Fon.:
ʒəlá (pir-or., or., bal.); ʤelá (occ.); ʤeláɾ (Cast., Al.); ʧeláɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí gĕlare, mat. sign. || || 1, 2.