Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gens
veure  2. gens
veure  3. gens
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GENS pron. i adv.
Quantitat o intensitat mínima; cast. nada (en frases negatives), algo (en frases interrogatives o dubitatives). a) Amb ús pronominal: Prege-li que me'n donàs lo delme e dix que no me'n darie gens, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Si en tan mesquines coses com nós som he jens de poder, no'm digats quant és gran cell qui és en nostre Senyor Deus!, Llull Cont. 14, 30. Tot lo bé està en vostra bonea e no y està gens de nostre mal, Llull Cont. 29, 20. Ans que ell liure gens de aquella roba, Consolat, c. 98. E no'n trobí gens, Muntaner Cròn., c. 1. Tro que vejats que estiga ben net e no li romanga gens de taca, Anim. caçar 28 vo. Los papallons eren de brocat vert... ab molts batens que penjauen, e com gens de vent feya, tots se menejauen, Tirant, c. 60. No es veia pas gens de claror per cap escletxa, Ruyra Parada 18.—b) Amb ús adverbial: El no dejuna gens, Hom. Org. 5 vo. No són gens creguts, Metge Somni iii. Que aysò somni no és gens, ans és per cert revelamens, Biblia Sev. 191 vo. Donchs digues-ho clar y gens no t'escuses, Passi cobles 24. No confiaré gens en mi mateix, Oliver Exc. 80. Resurrecció no's deu gens dubtar, Proc. olives 42. Ni'l cor reforçà gens son tic-tac, Víct. Cat., Ombr.—c) Usat com a reforç de la negació: Que gens pas no és raó que negú puixa ni deia hauer poder..., Consolat, c. 51. E lo cunyat sercà l'espasa e lo coltell e no u trobà gens, doc. segle XIV (BSAL, x, 52). Sertas non as gens l'aspase mia, Graal 5. No aneu gens ab aquest home, Lacavalleria Gazoph.—d) No gens: absolutament no, ni en el més mínim. Mas post que serà en religió, serà en altruy poder, no gens al seu, doc. segle XIII (Miret Templers 547). La bellesa seria de la vestidura e no gens del hom, Genebreda Cons. 86. Saps tocar piano?—Senyora, no gens, Penya Poes. 36. Gens ni mica: ni en el més mínim.—e) Gens per això: (ant.) loc. amb què s'introdueix una negació adversativa; cast. no por eso. No penses que perque ara no'n pusques portar tants com ne voldries, que gens per axò aquesta caxa no't vedarà lo pendre'n altre vegada, Curial, i, 6.
    Fon.:
ʒéns, ʤéns (or., occ., val. no apitxat, bal.); ʧéns (val. apitxat).
    Var. ant.:
ges (En no res no ha ges de bé, Llull Gentil 166; Tu vingest a nós, no som ges vengutz nós a tu, Sants Ross. 49 r 2); ies (Sens veure ies l'obra, Febrer Inf. xvi, 119).
    Etim.:
del llatí gĕnus, ‘raça, nissaga’. Per l'evolució semàntica, cf. el cast. nada (< llatí nata) i la locució moderna no deixar casta d'una cosa (=no deixar-ne res).

2. GENS
Llin. existent a Barc., Garidells, Tortosa, Val., etc.

3. GENS f. ant.:
V. gent, art. 1.