Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gerla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GERLA (bal. gèl·lera). f.
|| 1. Peix de la família dels pristipomàtids, de l'espècie Maena Osbeckii, que té forma llarguera i color blau verdós amb taques de blau més clar (Costa Brava de Palafrugell, Mall., Men., Eiv.). Liura de bogues jarret bogua raueyl xuclas jerles, X diners, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, apènd. xxix).
|| 2. fig. Persona freda, arrufada, sense energia (Mall.); cast. ave zonza. Ara és s'hora de llevar aquesta gèl·lera d'es mitx, Alcover Rond. i, 159.
    Fon.:
ʒέɾlə (Empordà); ʒέɫɫə (Eiv.); ʒέ̞ɫɫəɾə (Mall., Men.).
    Intens.
dim.: gel·leró (Mall.).
    Sinòn.:
|| 1, gerret imperial.
    Etim.:
del llatí gerŭla ‘atuell de transport’, ‘bóta, gerra’. Fonèticament aquesta etimologia és òbvia: gerla i gèl·lera són a gerŭla com merla i mèl·lera són a merŭla. Semànticament, observi's que la gerla és un peix semblant i equiparat al gerret (cf. el nom que li donen de gerret imperial), i gerret sembla un diminutiu de gerro.