DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1.   GERRA f.
Atuell de terrissa cuita (i també de vidre o de metall), la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base; serveix per a tenir líquids, fruits, confitura, etc. Hi ha dos tipus principals de gerra: a Catalunya i al País Valencià és de boca ampla, sense coll o amb coll molt curt, i sense anses o amb anses molt petites (cast. tinaja); a les Balears, en canvi, és de boca més estreta, de coll relativament llarg i d'anses grosses (cast. cántaro). «Si he rompuda sa gerra, | tot és un sou que he perdut; | no ho val per lo que he rigut | quan he vista s'aigo en terra» (cançó pop. Mall.). Gerra de tonina, Leuda Coll. 1249. No és, Sènyer, null odre pus ple de vi ni nulla jerra pus plena d'aygua que home ergullós és ple d'ergull, Llull Cont. 141, 15. Fiu umplir les sisternes d'aygua e moltes gerres, Muntaner Cròn., c. 259. Tornà la nau al dit Nicholau ab M gerres de mel, doc. a. 1394 (Ardits, i, 46). Una gerra de aram, doc. a. 1396 (Hist. Sóller, i, 274). Quatre gerres de terra per tenir olives, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 413). Tres gerres de terra velles, totes buydes y les dos trencades, Inv. Bertran, a. 1614. Just al pujar la gerra plena, Costa Trad. 126. Gerra oliera: la que serveix per a tenir oli. Dues gerres olieres vuydes, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412). Una gerra oliera sens sista ni vestidura, doc. a. 1555 (Rev. Men., 1929, pàg. 57).Gerra someral: gerra molt gran, que es duia amb arganells damunt un ase o somera (Mall.). Gerra amb pixerell: la que en lloc de dues anses, té una sola ansa i a l'altra banda un broc per a beure al galet (Mallorca). a) Mesura de líquids (vi, oli) que equivalia a mig quartí (Mall.). Que la obra de terra... sia venuda, ço és, les gerres de mesura a quatre sous cascuna, les gerres mitjenseres a quinse dobles y les bastardes a dos sous y les de taula a deu dobles, doc. a. 1655 (BSAL, v, 181).—b) Gerra de la confitura: nom humorístic de la latrina (Xàtiva).—c) Fer la gerra o Fer nanses de gerra: posar-se amb els colzes separats del cos i amb les mans agafant la cinta; cast. ponerse en jarras.
    Refr.—a) «Tant va sa gerra en es pou, que a la fi se trenca» (Mall.); «Sa gerra, amb tant d'anar a dur aigua, arriba que hi cau» (Men.): vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill.—b) «Una gerra, quan se trenca, a qualque lloc deu ferir»: significa que les coses violentes sempre porten conseqüències inesperades (Mall.).
    Fon.: ʒέrə (or.); ʤέrɛ (Sort, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); ʤέ̞ra (Cast., Morella, Sueca, Xàtiva, Pego, Sanet, Benidorm); ʧέ̞ra (Val., Gandia); ʒέ̞rə (bal.).
    Var. form.: algerra, angerra, jarra.
    Sinòn.:—a) De la gerra (=cast. tinaja): tenalla, alfàbia, ancolla;—b) De la gerra (=cast. cántaro): canterella, càntera, càntir.
    Intens.:—a) Augm.: gerrassa, gerrota, gerrot.—b) Dim.: gerreta, gerretxa, gerreua, gerrica, gerricó, gerrona, gerroia, gerriua.
    Etim.: sembla venir del llatí gerŭla ‘atuell de transport, bóta’, però amb contaminació de l'àrab jarra ‘hídria’ (cf. les formes algerra i angerra, que indiquen l'aplicació de l'article aràbic).

2. GERRA f., grafia ant.:
V. guerra.