Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gerro
veure  gerró
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GERRO m.
|| 1. Vas de terrissa, de vidre, de metall, etc., de forma semblant a la d'una gerra, que serveix per a tenir-hi aigua, flors, etc.; cast. jarrón, jarro. Un gerro de plata a l'antigor, part daurat y part blanch, doc. a. 1640 (Aguiló Dicc.). Un gerro de pes de una lliura e huyt onces tenderes, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 138). Què importen a l'abella los trossos de ton gerro?, Atlàntida i.
|| 2. Cadaf, pitxer (Cerdanya, Garrotxa, Ripollès, Pobla de L., Plana de Vic, Pla de Bages, Igualada, Costa de Llevant, Vallès, Penedès, Sta. Col. de Q., Ribagorça, Pallars, Tremp, Pla d'Urgell, Solsona, Gandesa); cast. jarro.
|| 3. Adorn en forma de copa que es posa damunt una pilastra, barana, teulada, etc.; cast. jarrón.
    Fon.:
ʒέru (or., eiv.); ʤέro (occ.,); ʒέ̞ro (mall.); ʒέ̞ru (men.).
    Intens.:
—a) Augm.: gerràs.—b) Dim.: gerret, gerró.—c) Pejor.: gerrot.
    Etim.:
de gerra, per masculinització.

GERRÓ m.
|| 1. Gerra o gerro petit (eiv., mall.); cast. jarrito, cantarito. Una clavellinera sembrada dins un gerró, Macabich Dial. 16.
|| 2. Alfabió, recipient de terrissa vernissada per dintre, que serveix per a salar hi olives, bolets, anxoves, etc., o per a tenir-hi confitures (Empordà, val.); cast. tinajita. Has de saber que en tinc un bon gerró, Valor Rond. ii, 50.
    Fon.:
ʒəró (or., bal.).