Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gitano
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GITANO, -ANA m. i f.
|| 1. Individu d'una raça caucàsica les tribus de la qual, procedents de l'India, entraren a Europa en l'edat mitjana i s'escamparen per Hongria, Rússia, Turquia, Espanya, etc.; cast. gitano. Com los gitanos nien en les coves, Verdaguer Exc. 66. Semblant als rínxols d'un caparronet de gitano, Pons Com an. 8.
|| 2. fig. Qui obra egoistament i procurant defraudar els altres; cast. gitano. «No et fiïs d'aquest, que és molt gitano».
|| 3. fig. Que té gràcia i desimboltura simpàtica; cast. gitano. «Eixos ulls tan rebonicos | i eixa cara tan gitana | van dient a tot lo món | que jo he nascut valenciana» (cançó semipopular de Val.). El dianyo de la Gica era tan gitana y falaguera, Rond. de R. Val. 25.
|| 4. Sobrenom que es dóna als habitants d'algunes poblacions, com Durro, Sta. Maria de Meià, Caldes de Montbui, Sabadell i Rafelcofer.
|| 5. f. Cuc negre que en tocar-lo s'encaragola (Pego, Sanet).
|| 6. f. Cassola (Saidí). Es diu pel color negrós que solen tenir les cassoles.
    Loc.
—a) Alba dels gitanos: l'alba quan tot just apunta i encara no deixa veure bé les coses (Vilan. i G., Mataró).—b) Estar-hi tres dies, com els gitanos: estar massa temps en una visita (Llofriu).
    Refr.

—«Al tractar, com a gitanos; i al pagar, com a germans»: vol dir que cal fer els tractes comercials procurant beneficiar-se, però complint religiosament el que s'hagi tractat.
    Cult. pop.
Ball de les Gitanes: nom d'una dansa que es balla a certes poblacions catalanes i en determinades festivitats, i que presenta variants notables segons els llocs on es celebra. El folklorista Joan Amades l'ha descrit extensament en el seu opuscle. «El ball de les gitanes» (Barcelona, 1925), del qual copiam algunes dades. «El que en podríem dir l'argument de la dansa, consisteix en trenar unes cintes, que els balladors aguanten amb una mà, al damunt d'un pal sostingut en mig d'un cercle format pels balladors, en el qual pal estan subjectes totes les cintes pel cap contrari al sostingut pels balladors. Primer es balla en una direcció per a «teixir el pal», ballant-se després en direcció contrària per a desfer la feina primerament feta... Aquesta dansa és vivent encara a Catalunya i a València, on se la coneix amb els noms de Ball de la Magrana i Ball de la Carxofa. No la conec a Balears ni al Rosselló. Conec quatre variants diferents. Una en què la dansa forma part de la processó en qualitat d'entremès; una altra en què els balladors es limiten a fer el teixit del pal, desteixint-lo després sense fer cap altra evolució; la tercera, en la que els balladors comencen recitant uns parlaments, ballant seguidament el cap de colla amb la gitana que ha fet el parlament, i després que ja totes les gitanes han recitat llur vers, aleshores teixeixen el pal; i la quarta, en la qual comencen teixint el pal, i quan està teixit, dos personatges, nomenats Galerons, fan una ballada davant de cada gitana, seguint després el desteixir el pal i acabant amb uns diàlegs entre les parelles, que resumeix el Gitano gros o Cap de colla». El ball de les gitanes com a entremès d'una processó es celebra encara a Moià (Vallès) i a Morella (Maestrat); el dit ball separat de la processó es troba en ús a Les Preses (Garrotxa), al Penedès, al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i al Priorat. De totes aquestes comarques dóna ampla notícia coreogràfica, musical i literària l'esmentat opuscle del senyor Amades.
    Fon.:
ʒitánu (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); ʤitáno (occ., Cast., Al.); ʧitáno (Val.); ʒitáno (mall.).
    Intens.:
gitanàs, -assa; gitanarro, -arra; gitanet, -eta; gitanetxo, -etxa; gitanel·lo, -el·la; gitanic, -ica; gitaniu, -iua; gitanó, -ona; gitanoi, -oia; gitanot, -ota.
    Etim.:
del llatí *aegyptanus, ‘egipcià’, per conducte del cast. gitano, mat. sign.