Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gleva
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GLEVA f.
|| 1. Pa de terra cohesionat per les arrels de les herbes, que s'aixeca llaurant, cavant, etc. (Ripollès, Empordà, Plana de Vic, Ribera d'Ebre, Maestr.); cast. terrón, tepe. Sens tota comparació sots vós bo en crear una flor o una formiga o una gleva de terra, Llull Cont. 284, 6. Girades les gleues d'aquell camp, Hist. Troy. 41. Ab bechs rompien las glebas de la terra, Alegre Transf. 142.
|| 2. Pa de terra compacta i endureïda per la humitat, formant una crosta planera (Cast., Val., Mall., Eiv.); cast. terrón, tabón. a) Barraca de pastors a muntanya. Es diu tal vegada perquè la barraca sol estar coberta de gleves de terra (BDC, xix, 149).
|| 3. Extensió de terra conradissa tota afegida, sense solució de continuïtat (Cardona, Solsona, Penedès); cast. gleba. «Tinc tres heretats que formen una sola gleva». Una gran peça de terra o gleva, continent en si quinse corterades, doc. segle XV (ap. Aguiló Dicc.). a) Serf de la gleva: vassall afecte a una propietat i que era venut amb ella.
|| 4. Massa formada per aglomeració o condensació de diverses parts. Gleva de sang: porció de sang presa; cast. cuajarón. Gleva de remolta o de pinyol: massa de pasta i pinyol d'oliva treta de l'esportí on ha estat premsada; cast. orujo. Gleva de calç: crosta de calç despresa d'un emblanquinat; cast. caliche. Gleva de mal: crostera (val.); cast. costra, postilla. Hauia vista calç viua: pres-ne una poca gleua... e pres una poca d'aygua e lançà-la-y dessús, Tirant, c. 10. L'ensenya... a les gleves de gel que ou sospirar, Canigó vii. Estreu de la gleva del fruit de l'olivera la derrera gota d'oli, Rosselló Many. 25.
|| 5. Massa compacta en general; cast. masa. «Tots arriben en gleva»: tots vénen a l'hora, arriben plegats (Gir.). Comprar llenya a gleva: comprar els arbres de tota mena, des d'una certa mida i edat, pagats no a tant cada un, sinó fent un capmàs del total (Coll de Nargó, ap. BDC, xxii, 148).
|| 6. Bufetada, cop a la cara (Gir., Canet de Mar); cast. sopapo, soplamocos.
|| 7. Cop donat amb la punta d'un dít que ha estat apuntalada en el polze perquè prengués més força (Men.); cast. papirotazo.
|| 8. topon. La Gleva: a) Poble del districte municipal de Masies de Voltregà (Plana de Vic).—b) Santuari de la Mare de Déu, situat prop de Sant Hipòlit de Voltregà i molt freqüentat pels habitants de la Plana de Vic.—c) Puig situat al NO. d'Urbanyà (Conflent).
    Loc.

Tenir una gleva en es cor: guardar rancor o el record d'alguna ofensa soferta (Manacor).
    Fon.:
glέβə (pir-or., or.); gléβɛ, gléβa (occ.); ʤléva (Cast., Al.); gléβa (Val.); glə́və (mall., Ciutadella, eiv.).
    Etim.:
del llatí glēba, mat. sign. || 1.