Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gorg
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GORG (ant. escrit també gorch o gorc). m.
|| 1. Clot pregon en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí (Ribagorça, Segarra, Val.), sia encalmant-s'hi (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. hoya, olla. Lo fons gorg aigua sus port me par, Jordi de Sant Jordi, ix. En Ambron ha un gran gorg d'aiga qui fa II partides, Treps Rom. 83. On posa el peu, se bada, per engolir-lo, un gorg. Atlàntida vi. Y l'aygua del gorch remou, Costa Trad. 145. Es Gorg Blau: estanyol d'aigües calmes i blaves, dins les muntanyes situades entre Sóller i Lluc (Mall.). El Gorg Negre: nom de dos gorgs situats en el Rosselló. a) fig. Era acabussat e enfangat en lo gorg o terbolina de vicis e de pecats, Oliver Exc. 27. Serà ple de son serena | el gorc blau dels teus dos ulls, Riber Sol ixent, 12.
|| 2. Bassiot, clot ple d'aigua en un camí o en un camp (Alaró, Esporles, Fornalutx); cast. charco. Fareu netejar souint lo gorch o vas hont se banyen, Agustí Secr. 161 vo.
|| 3. Font, dèu (eiv.); cast. manantial.
|| 4. Varietat de raïm que es fa gros, de color verdós-rogenc, i de pell prima (Mall.). Tastaven el gorc y el giró, Rosselló Many. 103.
    Refr.

—«A gota a gota, es fa gorg»: vol dir que la insistència de forces petites arriba a produir efectes grans.
Gorg (escrit sovint Gorch) i més freqüent Gorgs (escrit Gorchs): llin. existent a Perpinyà, Cistella, Fontanilles, Llers, Sils, Salt, Manlleu, Perafita, Montcada, Barc., Mollet, Barberà, Canovelles, Vimbodí, etc.
    Fon.:
góɾk (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: gorgàs, gorgarro.—b) Dim.: gorguet, gorgó.—c) Pejor.: gorgot.
    Etim.:
del llatí vulgar *gŭrgu, mat. sign. || 1, que ha donat en it. gorgo i en ant. fr. gourt (cf. REW 3923).