DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GORGA f.
|| 1. Gargamella; part anterior del coll (Val., Mall.); cast. garganta, gaznate. En orient parlen ab la gorga, Brunet Tresor 174. Holeu-li lo alè, e si li put que jatsia corrompuda o podrida la vianda que té dins la gorga, Anim. caçar 29 vo. Hixqué un peix mular mort lo qual havia... de la gorga fins al morro quatorce palms, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca). Amb tota quanta veu porien treure de sa gorga, Alcover Cont. 367. a) ant. Pastó, menjar que s'engoleix una au en una vegada. Car de tot past fa gorga com sagonya, Jordi de Sant Jordi (Cançon. Univ. 32). Dau-li a menjar axí calent tanta gorga com mija nou e no pus, Anim. caçar 31 vo.—b) Galamó, part anterior del coll molt voluminosa (Mall.); cast. papada.—c) La gargamella com a òrgan de la veu. Cantar o cridar a tota gorga, o a gorga plena: en veu molt alta (mall.).
|| 2. a) Solc fet a una corriola, per on passa la corda (Mall.); cast. ranura.—b) f. pl. Enfilada de suros en forma de disc que es col·loquen a la boca de l'art del bou per fer-lo surar (BDC, xiv, 32).
|| 3. Gorg en un riu o torrent; lloc on l'aigua s'arremolina i alenteix el seu curs (Gir., Empordà, Pobla de L., Sort, Pobla de S., Tremp, Plana de Vic); cast. hoya. La riera saltant de gorga en gorga, Vayreda Sanch nova 19. a) fig. Si a còpia d'anys la gorga de nostres dolors s'ensorra, Berga MT, 52.
    Fon.: gɔ́ɾɣɛ (Gir., Sort, Tremp); góɾɣa (Pobla de S., Molló); gɔ̞́ɾɣə (Mall.).
    Etim.: del llatí gurga, mat. sign. La o oberta del mot català en certes regions, es deu segurament a analogia de coll.