Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gorro
veure  1. gorró
veure  2. gorró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GORRO m.
|| 1. Cobricap de poca alçada i sense visera; cast. gorro. Lo gorro: Scapus cardinalis, Pou Thes. 145.
|| 2. fig. i fam. Un bon glop o tímbola de vi, de licor (val.).
|| 3. Bony que es fa a les espatlles del bestiar, en jeure (Sta. Col. de Q.).
    Fon.:
góru (or., men., eiv.); góro (occ., val., mall.).
    Etim.:
forma masculina de gorra.

1. GORRÓ m.
Piu o tija posada a l'extrem d'un eix, d'una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix; cast. gorrón, espiga. Los quals torní en lo camí de dos gorrons e dos lorigues sotils per obs del dit molí, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.).
    Fon.:
goró (val.).
    Etim.:
dubtosa; probablement variant de corró (cf. Rohlfs Gasc. 173; Vox Rom. ii, 163).

2. GORRÓ, -ONA adj.
Gorrer, que gorreja. Un estudiant gorró que no té medi ni forma de viure sinó servint o prenint la trista sopa, Romanç del Vagamundo, s. XVIII (ap. Aguiló Dicc.).