Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gras
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRAS, GRASSA adj.
|| 1. Que conté greix. L'ome ric... qui en vós no's confia tan fort com fa en ses grasses e moltes viandes, Llull Cont. 348, 28. Es de la bona carn del món e de la pus grassa, Muntaner Cròn., c. 85. Aliments grassos: la carn, els plats amanits amb suc de carn, amb greix animal. Fer gras: menjar carn, no menjar de vigília. Dijous gras: el darrer dijous abans de la quaresma. a) substantivat, m Greix. D'altres bones espícies e un poc de gingebre e de gras, Flos medic. 234. El brou de carn no ha de tenir molt de gras ni res ranci, Penya Cuyna 10.
|| 2. Abundant en greix; voluminós per l'abundància de greix; cast. gordo. Com lo lop viu denant si los cadells, qui eren bells e grasses, Llull Felix, pt. viii, c. 34. No romania | per ser molt grassa | ni magra massa, Spill 4487. Lo cauall joue no deu esser gras, Dieç Menesc. ii, 6 vo.
|| 3. Abundant d'algun element de riquesa; cast. graso. Terra grassa: la que té molts elements apropiats per a la fertilitat. La sement qui no pot tam bé multiplicar en la terra magra com en la grassa, Llull Cont. 345, 18. Lo fems farà la terra grassa y la esponjarà perquè la aygua se empape en la terra, Agustí Secr. 16. El gra i el llegum que sembren dins el call vermell de les poques terres grasses, Vidal Mem. 33. Calç grassa: la calç pura o que gairebé és pura. Carbó gras: carbó ric en matèries volàtils. Moneda grassa: (ant.) moneda amb excés de llei. Deuen scriure sobre lo dit paper aquesta delliurança se feu aytal dia e trobà's minua de ley aytants grans, o grassa de ley aytants grans al march, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 115). Formatge gras: el formatge fet amb llet no desnatada. Mitadenc gras: el blat mitadenc que té barrejats grans de blat bo (Gandesa). a) fig. Excessiu, que passa de la mesura ordinària; més aviat gran que regular. «N'hi ha dues lliures ben grasses»: n'hi ha dues lliures i qualque cosa més. Fer tractes grassos: fer uns tractes molt convenients, molt lucratius. Els blats de l'Urgell i de l'Aragó hi abocaven els carros a torrentades i era negoci gras no deixar-los passar endavant, Oller Esc. pobr. 5. Ignorància grassa: ignorància completa, grossera. E visch en grassa ignorància, Eximenis Conf. 16. E passan lur vida grassa | axí con los ciutadans, Turmeda Cobles Diuis. Mes, quant tinch la casa grassa | de robes, joyes!, Coll. dames 122. Passar-la o ballar-la grassa: viure molt bé, amb gran abundància. La ballàvem tan grassa que tots els periodistes de Barcelona envejaven... una plaça de redactor a La Llanterna, Puig Servitud 88.
|| 4. Excessivament grosser. Paraules grasses: mots mancats de delicadesa. Parlar gras: parlar amb massa llibertat, amb llenguatge obscè.
Gras: llin. existent a Agramunt, Alcarràs, Arbeca, Reus, Alcanar, Benassal, Val., Alberic, Dénia, Alcoi, Benidorm, Novelda, Elx, Pinós, etc.
    Loc.
—a) Està gras que peta, o gras com una pera, o com un porc, o com un toixó, o com una tonya: comparances que s'apliquen vulgarment a la persona molt grassa.—b) Estar gras com una post: iròn., estar molt magre.—c) Fer les porgueres grasses: deixar perdre coses útils.—d) Cagar gras: tenir riquesa o abundància d'alguna cosa i fer-ne ostentació.—e) Fer el caldo (o brou) gras a algú: donar-li profit o gust inconscientment.
    Refr.
—a) «Qui no menja, no està gras»; i altres diuen: «Qui no menja merda, no està gras», volent significar que al qui menja de bona gana, qualsevol cosa li fa profit.—b) «Qui està grassa, pel coll li passa»: es diu per incitar algú a menjar (Olot).—c) «No es pot matar tot lo que és gras»: significa que no és prudent obrar amb massa exigències i subjecció a la llei, sinó que cal fer els ulls grossos i concedir certa llibertat.—d) «De treballar, no hi ha cap ase gras»: vol dir que el treball, sobretot si és excessiu, perjudica la salut.
    Fon.:
gɾás (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
grasset, -eta; grassot, -ota; grassàs, -assa; grassarro, -arra; grassetxo, -etxa; grassó, -ona; grassoi, -oia.
    Etim.:
del llatí crassu, mat. sign. || || 1, 2, canviat en grassu tal vegada per analogia del seu sinònim grossu; la forma grassu ja apareix en algunes inscripcions llatines (cf. Meyer-Lübke Einf. 142).