Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. grau
veure  2. grau
veure  3. grau
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRAU m.
|| 1. (arcaic i dialectal, del gènere femení) Escaló, esglaó (Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Segarra); cast. grada, peldaño. En pl., Escala, sèrie d'esglaons (en les comarques citades); cast. escalera. «Ara puja les graus». Ne dejen seure ne tenir còuens ne senalles dins la pescateria ne en los graus d'aquella, doc. a. 1350 (arx. mun. de Barc.). Anaren a les graus del palau major del senyor rey, e aquí lo dit vaguer jurà, doc. a. 1443 (Ardits, i, 444). Foren-hi baix fetes alcunes graus de cristayl per on pujaua hom al tabernacle, Hist. Troy. 234. Sie posat e alçat lo pacient sobre una cella en un grau d'escala, Cauliach Coll., ll. v, pt. 2a, c. 4. Pujant per unes graus que eran al devant de la presó, Canyelles Descr. 325. En la cambra al cap de la grau (=de l'escala), doc. any 1574 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Pas relativament planer, a manera d'esglaó o replà que travessa una costa abrupta (or., occ.). En aquest significat tenen llur origen diferents topònims catalans, com Lo Grau d'Escales (un pas molt estret entre les serres de Bestracà i les de Ferran), Sant Bartomeu del Grau (entre la Plana de Vic i el Lluçanès), el Grau d'Olot (devers Collsacabra i Rupit), Es Grau d'Estellencs (Mall.), etc.
|| 3. Boca o petit canal que posa en comunicació un estany amb la mar. Per les grans pluges qúe hauia feytes exia'n molta aygua pel grau del estany, Jaume I, Cròn. 312. Que totz aquels... qui pescaran en l'estayn degen hajudar a clausir e a refforsar lo grau, doc. a. 1310 (RLR, xi, 173).
|| 4. Punt de la riba que serveix de desembarcador; especialment, Port de mar; cast. grao. S'anomenen grau els ports de Castelló de la Plana, Borriana, Moncofa, Morvedre, València i Gandia; antigament també se'n deia dels ports de Tortosa i Cullera. Hon los hauets? (els fenèvols); e nós dixem: He'ls vos aquí al grau, que són en un leny, Jaume I, Cròn. 193. E près terra al grau de Cullera, Muntaner Cròn., c. 86. Les galees partiren del grau de València, doc. a. 1335 (Bofarull Marina 86). Fom tots replegats al grau de Murvedre, Pere IV, Cròn. 361. No veja ni may la vegen | la Albufera y lo Grau, Cons. casat 157.
|| 5. Cadascun dels estats intermedis que condueixen successivament d'un estat a un altre; cadascun dels valors que pot tenir una cosa susceptible de variació; cadascun dels termes d'una sèrie en progressió creixent o decreixent; cast. grado. No poden esser en home en pus alt grau en què son, Llull Gentil 187. En tan alt grau excel·leix lo militar stament, Tirant, c. 1. Segons diversos graus de decocció, Albert G., Ques. 14. Per graus: de manera progressiva, passant per diferents estats successius. La visió se vigoritzà per graus, Ruyra Parada 83. Especialment: a) Nombre de generacions que hi ha entre dos parents. «Som parents en tercer grau». No hi fa res grau | d'afinitat | ni parentat, Spill 6678. Que no sien parents ni affines dels oppositors fins al quart grau, Ordin. Univ. 1638, fol. 32. Escrit per un oncle meu de segon grau, Pla Coses 20.—b) Posició o categoria social en relació a les altres superiors o inferiors. Hon ab major grau és l'om, e pus pacient e pus dreturer deu esser, Muntaner Cròn., c. 239. Fer-se reconèixer els graus i tractar el militar de tu a tu, Caselles Mult.83. «En la milícia l'antiguitat és un grau».—c) Títol universitari (de doctor, de llicenciat, etc.). Prendre el grau: obtenir la llicenciatura o el doctorat.—d) Quantitat en volum d'alcohol que contenen cent parts de vi. «Aquest vi fa molt de grau»: és molt fort, conté molta proporció d'alcohol.—e) Major o menor intensitat d'una malaltia o accident corporal. «El ferit té cremades de segon grau».—f) Cadascuna de les instàncies que pot tenir un plet.—g) Graus de significació dels mots: el positiu, comparatiu i superlatiu. En grau superlatiu: en gran manera.—h) Cadascuna de les divisions iguals numerades d'una escala, com la del termòmetre, alcoholòmetre, etc. «El malalt ha arribat a quaranta graus de febre». «Aquest alcohol és fluix; no és esperit de noranta graus».—i) Cadascuna de les tres-centes seixanta parts iguals en què es considera dividida la circumferència. «Hem de traçar un arc de vint-i-tres graus». «Aquest angle és de tretze graus». Relotge... lo qual de grau en grau passant, fins a cert punt discorre, Cordial, 12.—j) El nombre de factors iguals que constitueixen una potència aritmètica. «El cub és la potència de tercer grau».—l) Grau d'un terme: la suma dels exponents dels seus factors literals.—m) Grau d'una equació: suma dels exponents de les incògnites en el terme en què aquella és major.
    Fon.:
gɾáw (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí gradu, mat. sign. || || 1, 5.

2. GRAU m.
Corc dels llegums (Gir.); cast. gusano.

3. GRAU
Llin. existent a Celrà, Igualada, Algerri, Albesa, Arabell, Ascó, Valls, Benissanet, Ulldecona, Todolella, Morella, Val., Alberic, Cullera, Oliva, Xàtiva, Alcoi, Benidorm, Crevillent, Elx, Mall., etc.
    Etim.:
contracció de Guerau, com es comprova pel fet d'usar-se Grau com a nom de sant en diferents topònims com Puig de Sant Grau (prop de Caldes de Malavella), santuari de Sant Grau d'Entreperes (terme municipal de Sales, prop d'Olot), ermita de Sant Grau (en el terme de Sant Gregori), etc.