Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gravar
veure  2. gravar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRAVAR v. tr.: cast. grabar.
|| 1. Traçar en una matèria dura figures o lletres incises amb burí o cisell. Los hostiers vells sien gravats de una sola forma, doc. a. 1595 (Hist. Sóller, ii, 826).Especialment, a) Traçar sobre una planxa de metall o de fusta un text o figures que després han de reproduir-se a un cert nombre d'exemplars.
|| 2. Marcar per pressió. Y en la pols quedan gravats | l'ayrós peu de la donzella | y lo ferro del cavall, Maura Aygof. 81.
|| 3. fig. Fixar profundament en l'esperit (una idea, un sentiment). Gravau bé assò en vostre esperit, Lacavalleria Gazoph. És una impressió inesperada que es grava fonda, Massó Croq. 16.
    Fon.:
gɾəβá (pir-or., or.); gɾaβá (occ.); gɾaváɾ (Cast., Al.); gɾaβáɾ (Val.); gɾəvá (Camp de Tarr., Bal.).
    Etim.:
del germ. graben, ‘cavar’, per conducte del fr. graver, mat. sign.

2. GRAVAR v. tr.
Carregar amb un impost, amb una obligació onerosa; cast. gravar. Encara que el sobrepuig del lloguer gravés de sensible manera el pressupost de les despeses, Pons Com an., 111. Hipotecà finques, no gravades mai, Pons Llar 103.
    Fon.:
la mateixa de l'article anterior.
    Etim.:
pres del llatí gravare, ‘carregar’.