Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  grec
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GREC, GREGA adj. i subst. m. i f.
|| 1. Nadiu o propi de Grècia; cast. griego. Saluts t'aport dels sarraïns, jueus, grecs, mogols, tartres, Llull Blanq. 61, 4. Vejats grechs quina gent són, Muntaner Cròn., c. 203. Aquest joch vench dels Caldeus al regne dels Grechs, Scachs 8. Les dones gregues, | monjes e legues, Spill 9645. Escrit ab letres gregues, latines e ebrayques, Gerson Passió, c. 11. Esculturar es mobiliari seguint sa tradició grega, Ignor. 57. Pega (o pegunta) grega: residu de la destil·lació de la trementina després d'extreure'n l'oli volàtil. Visc foraster, una mescla de llonja y pega grega, Rosselló Many. 59. Raïm grec, Vi grec, o simplement Grec (m.): varietat de raïm i de vi, que de tot d'una sembla fluix però després fa molt d'efecte. Ensercadora de bons vins de cuyt, e de vernatxe e de cornelia e del grech, Corbatxo 56. Mares de vin grech e de genesta, Metge Somni iii. Sobre el planter del grech vos pregam que prestament comencets a fer-lo plantar, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 538). Una vinya plantada de grech, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 10).Mar del Grec: (ant.) la Mar Jònica. Envers la mar del port e envers la mar del grech, Muntaner Cròn., c. 107.
|| 2. m. Direcció vers la Mar del Grec; vent que procedeix d'aquell indret, o sia, Nordest. Dix que dels quatre vents principals eren engendrats quatre vents altres, ço és a saber exaloch, mestre, grech e labeig, Llull Felix, pt. iv, c. 9. Manorcha era contra aquela yla que era a la part de Grech, Jaume I, Cròn. 47.
|| 3. m. Llengua que es parla a Grècia; cast. griego. Transladats libres de grech en latí, Genebreda Cons. 14. a) fig. Llenguatge inintel·ligible. Parlar en grec: parlar de manera que no s'entén. Estar en grec: estar escrit de manera que no s'entén, o que algú no ho entén.
|| 4. Poc tractable; mancat d'afabilitat (Maestrat); cast. áspero. «Eixos hòmens són molt grecs» (Vistabella):
|| 5. Brut i desordenat; desendreçat (Val.); cast. desastrado. «Eixe carrer és molt grec». a) A la grega: de manera confusa, en desorde.
    Fon.:
gɾék (pir-or., or., occ., val., bal.). A Mallorca hi ha gent que pronuncia gɾέ̞k.
    Cult. pop.
—Referent al vent de grec hi ha la llegenda que, quan féu el diluvi universal, plogué d'aquell vent: per haver duit el diluvi el vent de grec, Déu disposà que no tornàs a ploure fort mai més d'aqueix vent; per això sempre les pluges de grec són fluixes, i si tendeix a ploure fort, es gira cap a tramuntana o a llevant. D'aquí ve la dita: «Qui és nat ni naixerà, ploure fort de grec no veurà» (cf. Alcover Rond. v, 132). En canvi un altre refrany diu: «Vent grec, la pluja al bec».
    Etim.:
del llatí graecu, mat. sign. || 1.