Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  grell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRELL m.
|| 1. Senyal com un pic de sang que hi ha en el rovell de l'ou fecundat; cast. galladura, meaja. a) fig. Llavor (en sentit moral); cast. germen. Ni sent la impressió del pecador més que el pecador meteix o el que ja porta en si el grell del pecat, Víct. Cat., Sol. 252.
|| 2. Cadascuna de les parts separades per membranes, de què consta la part comestible de certes fruites i hortalisses, com la taronja, la nou, la ceba, etc.; cast. gajo. Grell o grill: lo dedins de la nou, de la ametlla, que és bo pera menjar, Lacavalleria Gazoph. Donant un grell y un altre grell de les taronges del ramell, Oliver Obres, i, 234
|| 3. Porció de tàpia o de terra que es desprèn de la massa per haver-se clivellat (Mall.).
|| 4. Clivella en el tendrum de la pota d'un cavall (Men.); cast. escarzo.
|| 5. Padrastre dels dits; bocí de pell alçada prop de l'ungla (Men.); cast. padrastro, respigón.
    Loc.
—a) No pujar un grell d'ou: esser una cosa insignificant. «Amor de senyor no té alou, i si en té, no puja un grell d'ou» (Mall.).—b) Per un grell d'ou, mous un renou: es diu al qui mou avalot o fa molts escarafalls per coses de no-res (Mall.).
    Fon.:
gɾéʎ (or., bal.).
    Var. form.:
grill.
    Sinòn.:
|| 2, galló;— || 5, padrastre, repèl, reveixí.
    Etim.:
del llatí gryllu, ‘grill’.