Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  greu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GREU adj.: cast. grave.
|| 1. Pesant; feixuc físicament. En lo cauall, en qui los osses són greus e'l cor e'l polmó leus, Llull Arbre Sc. i, 132. Faxuga és con una massa | de plom o d'autre greu metayll, Fasset, vers 1403. Quant l'ome ha alguna cosa en la mà, greu e ponderosa, Albert G., Ques. 25 vo. L'era ha d'esser girada i aplanada després amb greu cilindre, Riber Geòrg. 16.
|| 2. Molt important; difícil de resoldre, d'evitar; perillós. Aitan greus peccats o majors que aquells que fem, Llull Cont. 21, 21. En les coses escures e greus d'esser enteses e sabudes, Llull Cont. 174, 3. Axí com de malaltia o parteratge de mullers o d'altres greus cases, doc. a. 1373. (Col. Bof. xl, 164). Te prech que les coses que yo't diré, jatsia greus, no't moguen repentinament a fer alguna cosa, Curial, i, 10. El comte jovencell | que en greu melancolia | no dorm, Costa Trad. 44. En trobar la primera dificultat greu, Ruyra Parada 5.
|| 3. Cruel, molest, difícil de suportar. Soferí greu mort, Llull Cavall. 10. La mia ànima és retornada en molt pus greus dolors, Llull Gentil 61. Establiren los sobredits prínceps que tots hòmens nobles e no nobles, e tots greus e mortals enemichs, tots temps sien segurs, Usatges, 83. Desigjant de la dita mala e greu presó esser desliurat, doc. a. 1394 (arx. mun. d'Igualada). Seria cosa molt greu al legidor, Boades Feyts 17.
|| 4. Trist; que expressa tristor. Lo so de la trompeta greu | dirà veniu al juy de Déu, doc. a. 1600 (BSAL, ix, 237). Quina dolor, quin suspirar, quins greus senglots!, Vent. Pel. 39. I amb greus sospirs aixís parlaren, Canigó ix.
|| 5. Seriós; sever. Gent hi havia ab los ulls tards e greus | de gran achtoritat en lurs semblants, Febrer Inf. iv, 112. La ciència amb posat greu va predir..., Rosselló Many. 123. I cada mandarí del clos rodó | de coses greus disserta, Carner Lluna 101.
|| 6. a) mús. (So) baix, no agut. La veu greu i nasal li ho havia pintat tan bé! Oller Hist. 70.—b) Accent greu: accent que baixa d'esquerra a dreta, que en grec indicava depressió de la veu i en català es posa damunt les vocals obertes.
|| 7. Saber greu, i ant. esser greu: donar disgust: cast. saber mal. Aquells hòmens qui són contrets..., si hom los escarnex..., pus greu los sabrà e major onta se'n daran que no farien altres hòmens qui afollats no fossen, Llull Cont. 108, 19. Prech-vos que no us sia greu, Desclot Cròn., c. 4. Si greu no t'era, acabaria ço que dessús te comencé dir, Metge Somni iv. Puix a vós tant plau, no és a mi greu, Proc. olives 1346. I amb tal que ella mòria, perdre la vida no els sap greu, Atlàntida ix. Greu me sabria que s'esquivessin de per aquí, Ruyra Pinya, ii, 43. a) El mot greu de la locució saber greu ha arribat a interpretar-se com un substantiu, i en conseqüència s'usa greu substantivat amb el sentit de ‘disgust, desplaer’. Desviant-se amb molt greu de l'aspra serra, | cerca amb deler més planejanta terra, Atlàntida introd. «Me sap un greu de l'ànima»: em dol molt íntimament (Mall.).
    Loc.
—a) A la greu manera: malament, de qualsevol manera, sense mirar-s'hi (Men.). També s'usava aquesta locució a València, com ho demostra el fet de trobar-la registrada en el diccionari valencià de Carles Ros.—b) Si et sap greu, estira't es lleu (Men.); Si et sap greu, posa-t'hi un breu (Barc.); Si et sap greu, posa-t'hi fulles (Empordà): es diu per indicar a algú que no deixarà de fer-se allò que el disgusta, i que no li queda altre remei que tenir paciència.
    Fon.:
gɾéw (or., occ., val., bal.). En el llenguatge vulgar s'usa greu gairebé només en les expressions saber greu, amb molt de greu, i a la greu manera. En els altres usos, greu ha estat substituït pel castellanisme grave. En la llengua literària es manté greu en plena vitalitat.
    Etim.:
del llatí vulgar *grĕve, variant de grave deguda a la influència analògica de l'antònim lĕve.