Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. guarir
veure  2. guarir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GUARIR v.: cast. curar.
|| 1. tr. Restituir la salut; alliberar d'una malaltia. Anà cercar lo seinor per so que garís sa fila, Hom. Org. 7. Les paraules virtuoses la havien guarida de la dolor del cap, Llull Sta. Mar. 65. Per ventura posarà la sua mà sobre mi, e guarrà'm de la mia mesellia, Serra Gèn. 272. Yo gran mal tinch; | prest a vós vinch, | sé que'm guarreu | prest si u voleu, Spill 5813. No us deman altra gràcia sinó que'm gariscats d'aquest mal, Eximplis, ii, 237. Sóc l'home fet, de seny madur, | gorit de ses frèvols calaverades, Berga MT 159. a) per ext., Fer cessar (una malaltia). Les nafres que tinch no són bé guarides, Tirant, c. 66. Ben batut y aplicat sobre la escorxadura, la guareix, Agustí Secr. 156.
|| 2. tr. Alliberar d'un mal (moral, social, etc.). Sanen e guarexen volentat de tristícia ab fortalea de coratge, Llull Gentil 346. De mon desig no'm porà guarir metge, Ausiàs March xiii. ¿Per què d'amor m'heu ferida | si no em volíeu guarit?, Verdaguer Idilis. a) per ext., Fer cessar (un mal moral, social, etc.). En mi pensant | que per avant | ... | llur mal costum | jo'l me guarria, Spill 2208.
|| 3. intr. o refl. Recobrar la salut; alliberar-se d'una malaltia, d'un mal qualsevol. Per tal que pogués guarir de la malaltia en què era, Llull Blanq. 15. Digues-me però clarament si has desig de guarir o no, Metge Somni iii. Col·liri mès en l'uyl de tercer dia, ab açò guarrà, Alcoatí 67 v.oUnta me ab la sanch d'ells, e guarré decontinent de aquesta malaltia, Eximplis, i, 51. a) per ext., Cessar (una malaltia, un mal). Les sues dolors més se agreujaven que garien, Genebreda Cons. 21.
    Var. form.
ant.: guayrir (Llull Sta. Mar. 65, nota 2); gorir (doc. a. 1391, ap. Est. Univ. xiv, 126); forma de futur guorré (Jacob Xalabin, 2 v.o).
    Fon.:
gwəɾí, guɾí (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Ripollès, Plana de Vic, Eiv.). En totes aquestes comarques és ben viu encara el verb guarir, malgrat de la preponderància que cada dia pren el seu sinònim curar.
    Etim.:
del germ. warjan, ‘defensar’.

2. GUARIR v. tr.
Protegir, defensar darrera o sota un objecte; cast. guarecer. Tal com si's guarissen d'un xàfech, Pons Auca 68. Se guariren del sol derrera 'l passeig de les magnòlias, ibid. 301. (Es un mot inusitat en català, pres esporàdicament del cast. guarecer).