Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. guiar
veure  2. guiar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GUIAR v. tr.
|| 1. Acompanyar algú ensenyant-li el camí; ensenyar el camí; ajudar a trobar el camí; fig., indicar la manera de fer o d'obtenir una cosa; cast. guiar. Caritat guia om a la glòria, Hom. Org. 2. Aquells tres reys eren guiats per una stela, Llull Doctr. Puer., c. 47. Com tot l'estol fo guiat de la mà de Déus, Muntaner Cròn., c. 96. Que guies ma lengua en tan fort exhamen, Passi cobles 5. Trapareu en Janot ambe les seves ovelles, que vos guiarà, Massó Croq. 11.
|| 2. Conduir, fer que un vehicle vagi en tal o tal direcció; cast. guiar. Han de guiar dites naus o vexells, doc. a. 1646 (Mall.). Sigui a peu, cavallers en el seu cavall, o guiant el seu tílburi, Pons Com an., 157.
|| 3. Dirigir vers un lloc, vers un fi (en sentit material i figurat); cast. guiar, conducir. Pus nós no sabíem nostra terra guiar, Jaume I, Cròn. 16. Un viarany los guia a un bosc, Atlàntida introd. No ha guiat sa nostra ploma s'intenció de fer una crítica, Roq. 26.
|| 4. Eliminar les branques laterals d'un arbre per a formar la soca (Voc. Tecn. Agr.).
|| 5. ant. Donar salconduit. Si nós li uolíem fer guiar un sarray... que el nos enviaria, Jaume I, Cròn. 271. No pusquen esser pressos, detenguts..., avans sien d'aquiavant guiats e assegurats per tota la terra, doc. a. 1404 (arx. mun d'Igualada). Ab la present guiam et asseguram vos en Guiamonet Ponç, doc. a. 1436 (Miret Templers 455). No dexar desembarcar nigú qui no sia guiat, doc. a. 1678 (BSAL, viii, 370).
    Fon.:
giá (pir-or., or., occ., bal.); giáɾ (val.).
    Var. form.
ant.: guidar (E vós que'ls guidetz tro a Ager, Capit. Llorens, 1211; No era amonestat que no'l guidàs ne anàs ab el, doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 303).
    Etim.:
V. guia.

2. GUIAR v. tr., vulgarisme,
per guisar (Mall., Men.).