DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUIATGE m.
|| 1. Acció i efecte de guiar; cast. guía. Bandejats de la gent de bé y sense casa, sense abrich, sense nort ni guiatge, Víct Cat., Sol. 286. Hi ha ulls que veuen roses... al primer cop ja trien la més bella, n'hi ha que, sens guiatge, no es gosen decidir, Carner Ofrena 219. Especialment: a) ant. Salconduit. Que juràssem nós que no'ls trencàs hom aquel guiatge e que fossen sans e segurs, Jaume I, Cròn. 123. Concedint-los guiatge en totes les terres y ports de sa senyoria, doc. any 1399 (BSAL, ix, 243).
|| 2. Guiador; persona que guia; cast. guía. Mes l'hèroe a son guiatge titànic escomet, Atlàntida viii.
|| 3. Mul que en una riata va davant i guia els altres (Ripoll, Bagà, Lluçanès, Plana de Vic). a) El mul que en la correguda dels Elois corre tot sol, ben guarnit de cascavells i engualdrapat (Prats de Ll.).
    Fon.: giáʤə (or.); giáʤe (occ.); giáʧe (val.).