Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  habitació
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HABITACIÓ f.: cast. habitación.
|| 1. Acció i efecte d'habitar en un lloc determinat. Un alberch dins lo qual lo dit deffunt feya sa habitació, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 285). Es la habitació mia en les altees del cel, Villena Vita Chr., c. 3.
|| 2. Lloc on hom habita. Vostres paraules me fan resemblar esta cambra en què só, les habitacions on vós desirats anar, Llull Blanq. 6, 15. Que'ls hòmens deuen haver degudes habitacions, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1a, c. 3. Especialment: a) Regió on naturalment es cria una espècie animal o vegetal.
|| 3. Casa on s'habita. Com a hosta discreta aquella habitació y casa regesca, Pereç St. Vicent, 46.
|| 4. Cadascuna de les cambres o divisions habitables d'una casa. Les habitacions plenes de senyors e de valeroses dames, Decam. i, 47. L'abitació no tenia altra llum que la de la llar, Massó Croq. 73. El menjador dava entrada a les habitacions interiors, Rosselló Many. 44.
    Fon.:
əβitəsió (or., bal.); aβitasió (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: habitacionassa.—b) Dim.: habitacioneta, habitacionetxa, habitacioneua.—c) Pejor.: habitacionota.
    Etim.:
pres del llatí habitatione, mat. sign. || 1.