Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  harmonia
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HARMONIA f.: cast. armonía.
|| 1. Justa adaptació mútua de les parts d'un tot, de les coses que formen un conjunt. Per la bona armonia e conveniència o inconveniència dels polses, Scachs 77. Donaren ells a l'àbside harmonia, Verdaguer Idilis.
|| 2. Concordança d'opinions, sentiments, maneres, interessos; acord, bona correspondència entre dues o més persones. Axís, ab aquesta armonia... visqueren els primers mesos, Pons Auca 181.
|| 3. especialment, Acord de sons simultanis agradables a l'orella; per ext., Successió de sons, de mots, que produeixen un efecte agradable a l'orella. Zenon dix que la ànima era foch; Aristoxenus dix armonia de sons, Metge Somni i. Fes que't recordes ab armonia e melodia tots temps sonar, Spill 12712. Bevia el so de l'harmonia estranya, Costa Trad. 13.
|| 4. Estructura d'una peça musical en allò que es refereix a la composició, progressió i modulació dels acords (en contraposició a melodia i ritme); ciència de l'estructura, progressió i modulació dels acords. «En els darrers cursos estudiem harmonia».
    Fon.:
əɾmuníə (Barc.); aɾmonía (Val.); əɾmoníə (Palma).
    Etim.:
pres del gr.-llatí harmonia, mat. sign.