Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  honest
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

HONEST, -ESTA adj.
|| 1. Conforme a la decència; no oposat als bons costums i més particularment a la bona conducta sexual; cast. honesto. a) aplicat a persones: Hu dels millors prelats del món e dels pus sancts e honests, Muntaner Cròn., c. 11. Saps aytambé que los meus amichs són molt honests, Genebreda Cons. 44.—b) aplicat a coses: Axí com los clergues per honesta vida, Llull Cavall. 8 vo. Si lur marit mana a elles alguna cosa honesta, Metge Somni iii. El cabeç sia ab porta honesta et poch escollada, doc. a. 1325 (Miret Templers 363). No deuen mudar manera onesta de vida, Eximplis, i, 202. Humil seguici de la dona honesta, Alcover Poem. Bíbl. 56.
|| 2. fig. (Vestit, roba) de color obscur (Mall., Men., Eiv.). Guants guarnits de morat, qui és color foscha e molt honesta, Villena Vita Chr., c. 46. Cinch canas de llista honesta, doc. a. 1794 (arx. de Felanitx). Les robes dels seus vestits són les texides a casa, les de color més honest y de més llarga durada, Picó Engl. 59.
    Fon.:
unést (or., men., eiv.); onést (occ., val., mall.).
    Intens.:
honestet, -eta; honestot, -ota; honestíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí honestum, mat. sign. || 1.