Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  horror
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HORROR f. o m.: cast. horror.
|| 1. Sentiment de repulsió profunda causat per una cosa terrible, espantosa o repugnant. Jo qui de orror haguí la testa cinta, Febrer Inf. iii, 25. Al instant que jo fui entrat en aquest lloch, lo horror se ensenyorí de mi, Lacavalleria Gazoph. Únic estel que eix vespre d'horrors al front tingué, Atlàntida vi. He tingut horror de mi | i horror de la solitut, Maragall Enllà 44. Se m'adreçaren d'horror els cabells, Ruyra Parada 51.
|| 2. Persona, cosa, acció, etc., que inspira aquell sentiment de repulsió. «Aquell crim va esser l'horror de tot el poble». Ha tant aprofanat la dita yglésia que sols en lo recitar és orror y culpa, doc. a. 1517 (BSAL, xi, 180). Dir horrors de qualcú: dir-ne coses molt greus, terriblement injurioses.
|| 3. vulgarment, Extrem, cosa excessiva en quantitat, en intensitat, etc.; cosa que deixa astorats per la seva mole, violència, energia, etc. «A plaça hi ha un horror de gent». «Es un horror el que hem de gastar per a viure».
|| 4. Horror!: exclamació amb què expressem gran por o extraordinària admiració.
    Fon.:
uró, uróɾ (or., men.); oró (occ., mall.); oróɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí horrōre, mat. sign. || 1.