Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. imperial
veure  2. imperial
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. IMPERIAL adj.: cast. imperial.
|| 1. Pertanyent o relatiu a l'emperador o a l'imperi (art. 1). El menaren al palau imperial, Muntaner Cròn., c. 60. Era posat en dignitat imperial, Genebreda Cons. 94. La primera excellència que Jesuchrist ha és magestat imperial, Sermons SVF, i, 78.
|| 2. fig. Que és considerat superior als altres per les seves qualitats. Àguila imperial; Te imperial; Taronja imperial; Figa imperial; etc. Cuiro imperial: cuiro de bou o de vaca adobat amb alum de roca i enseuat, que s'empra per a certs guarniments. Suro imperial: carrac o tap de suro de 25 a 35 mm. de gruix. Teles imperials: nom de certes teles antigues. Draps axí de ras com d'or de imperials, Carbonell Ex. Joan II, c. 85. Hun dosser de imperial blanch ab les goteres de carmesí brodades, Inv. Príncep de Viana (Col. Bof. xxvi, 164).Puros imperials: cigars d'una determinada marca, que circulaven en el segle passat. Fumant un imperial se n'anaren al despatx, Oller Febre, ii, 64.
|| 3. m. Part superior d'un vehicle, disposada amb seients per a anar-hi passatgers. Alguns poblen els imperials dels tramvies, Carner Bonh. 125.
    Fon.:
impəɾiáɫ (Barc., Palma); impeɾiáɫ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí imperiale, mat. sign. || 1.

2. IMPERIAL adj. ant.
(Cel) empiri. En lo libre és lo cel imperial affigurat, Llull Felix, pt. viii, c. 12. Lo cel imperial has embellit d'àngels, Psaltiri.
    Etim.:
derivat de imperi art. 2.