Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  impossible
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPOSSIBLE adj.
Que no és possible; cast. imposible. Cor sia cosa impossible que la sauiesa e la perfecció de Deu sien contraris, Llull Gentil 269. Aquesta cosa és impossible de saber per hom mortal, Genebreda Cons. 164. L'entrar no és de treball, mas l'exir és impossible. Metge Somni iii. a) m. Cosa que no pot esser. «Això que dius és un impossible». «No demanis un impossible». «Hem fets els impossibles per aconseguir-ho»: hem fet tot el que podíem i fins i tot el que no podíem. Santa Rita, advocada d'impossibles, Serra Calend. 156.
    Fon.:
impusíbblə (or., men.); imposíβle (occ., val.); imposíbblə (mall.); ampusíbɾa (alg.).
    Var. form.
ant.: impossíbil (Si ho era, impossíbil cosa seria que fos Deu, Llull Gentil 65); impossíbol (Es cosa impossíbol segons cors de natura, Llull Cont. 171, 18; Jutjam per impossíbol, Marsili Cròn., ii, 28).
    Etim.:
pres del llatí impossibĭle, mat. sign.